"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

26 de set. 2017

LA LUNA EN LAS MINAS de Rosa Ribas

Un nen no pot entendre què vol dir estar maleit, no pot entendre per què la seva mare l'ha rebutjat, ni per què pateix l'assetjament dels seus germans i els altres nens. Un nen no té la culpa de compartir el cos amb una bèstia, però un home pot decidir si es deixa arrossegar per aquesta part d'ell mateix, o lluita contra ella.
L'avia ho veu així. L'ha acollit i se n'ha fet responsable, quan el seu pare no ha volgut o no ha pogut desfer-se'n d'una altra manera i li ha entregat la criatura.
La temàtica m'atreia, sempre m'han agradat els canviaformes, però independentment d'això, Rosa Ribas, escriu molt bé i la lectura ha sigut una delícia. 
En aquesta novel·la ens passejarem pels sentiments d'un nen, d'un noi, d'un home, que aprèn a conviure amb el que és, a controlar-se, a estimar-se i a estimar. L'avia l'estima i el tem. El cria sense deixar d'estar alerta, modelant l'home que haurà de ser, intentant controlar la bèstia que voldrà guanyar terreny a mesura que s'anirà fent gran.
L'autora ens desgrana hàbilment els sentiments que omplen aquest llibre. Odi, temor, amistat, soledat, amor. La por, vista des del rebuig de la gent que l'envolta, la por compartida des de l'amistat, la por viscuda des de l'amor dels que l'estimen. La por despietada que no abandona el protagonista. La lluita per no ser vençut per l'ésser terrible, salvatge i cruel, que viu al seu interior.
Amb uns escenaris molt cuidats i estudiats al detall, ens trasllada a l'època de les emigracions a Alemanya, amb uns personatges molt ben retratats, tant els del poble on creix, com tots els altres que l'acompanyen al llarg del camí. El  protagonista arribarà amb força al lector, patirem i viurem la seva angoixa, la seva esgotadora batalla. És d'aquells personatges que t'arriben al cor i que costa deixar anar un cop tancat el llibre. 
Ha sigut un plaer llegir aquesta història fantàstica, escrita amb una prosa acurada i un ritme encertat, que dosifica la tensió i ens manté pendents durant tota la novel·la.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...