"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

13 d’abr. 2017

CONTES DE TERROR de Diversos autors

Vaig anar al primer festival de terror Torrebesses Tremola, per escoltar als escriptors abans de que els tanquessin al castell per trobar la inspiració i començar a escriure, i a l'endemà, quan els van deixar lliures perquè tornessin cap a casa i acabessin els relats que formen aquest recull.
Ara que ja s'ha publicat, tenia tanta curiositat, que tot i que tinc molts llibres pendents, el vaig agafar de seguida per llegir-lo. Com us podeu imaginar, només quatre relats i d'una temàtica tan impactant, es llegeixen sense tocar-hi.
Cada autor ha triat perspectives diferents d'encarar aquest repte, encara que tots han compartit escenaris, igual com van compartir allotjament.
Comença l'Emili Bayo, que ens deixa fer immersió en una història tèrbola, un malson. "Ones de líquid vermell", com la sang que traspassa l'herència entre generacions. Encara que aquest cop sigui una herència molt especial, i les maneres força repulsives.
Jordi de Manuel,  "Els hostes" ens endinsa en un món fred, fosc i distòpic, i ens deixa acompanyar els seus protagonistes buscant la salvació, i atrapant també al lector en el seu viatge, que m'hauria agradat seguir llegint durant tota una novel·la.
Empar Fernández, amb "La memòria de la sang", es nodreix dels fets històrics que envolten el castell, antic hospital i presó, per lligar passat i present, i envoltar als protagonistes de pors justificades.
Tanca el recull David Marín amb "El bagul", on ens enganxa amb un ambient tenebrós. Un suspens ple de dubtes, que ens endinsa en un hàbitat fosc, on imatges sorgides de les pors més tradicionals i irracionals ens encerclen i atrapen.
Amor, pors, sexe, supervivència, mort, horrors... El primer recull de relats de terror m'ha agradat molt. Una breu antologia que, amb bons ingredients i uns cuiners experts, no podia fallar.

2 comentaris:

Vicent Terol ha dit...

No conec els autors, la veritat. Els investigaré una miqueta. Prenc nota de la recomanació.

McAbeu ha dit...

Ho he trobat una bona idea. De fet, per a la propera edició dels teus jocs de lletres també ens podries tancar en algun lloc (qui diu un castell, diu un hotel de cinc estrelles). Segur que ens sortirien uns micro-relats la mar de ben inspirats... ;-D

I, parlant del llibre (que és del que es tracta). Doncs a mi el gènere de terror m'agrada força, encara que em costa trobar textos que realment aconsegueixin espantar-me. També me l'apunto, a veure que tal.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...