"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

14 de març 2017

LES MARQUES DE LA MORT de Veronica Roth

Començaré parlant del que menys m'ha agradat: El llibre acaba amb un principi (de fet, com molts d'aquest gènere), i això vol dir que la saga continuarà, que no podré evitar voler-lo llegir, que hi haurà més llibres a la meva llista de pendents... Bé, cap problema, no ve d'un.
Veronica Roth ens va atrapar amb la sèrie Divergent, però aquest cop ha fet un pas més, un gran pas cap a l'univers. En aquesta novel·la ens parla d'una galàxia amb 9 planetes importants i innumerables petits planetes perifèrics. 
Com em passa sempre amb les novel·les d'aquest gènere, començo les primeres pàgines molt perduda i sense adonar-me'n entro en aquests mons a poc a poc, i després de les 50 primeres pàgines ja no puc parar, i arribo a les 100 i... a les 500, i tot i que hem solucionat tantes i tantes coses, ens quedarà aquell buit (després de 500 pàgines!!), i segur que si ja tinguéssim la novel·la que continua la saga, l'agafaríem tot seguit.
Els habitants dels planetes d'aquesta galàxia tenen dons i alguns també destins, bons o dolents, als que estan condemnats. La Cyra té el do de provocar dolor, i l'Akos té el d'anular qualsevol altre do. Pertanyen a nacions veïnes i en conflicte constant, del mateix planeta. La Cyra és filla de qui governa el poble Shotet, el més brutal. L'Akos és fill d'una oracle de la nació pacífica de Thuvhe, i ell i el seu germà són segrestats de petits per aprofitar-se dels seus destins. Creixen en territori Shotet i, ja de gran, la custòdia de l'Akos acaba passant a mans de la Cyra, més que res perquè s'encarregui d'alleugerir el dolor que el do de la noia li provoca a ella mateixa.
Els dos protagonistes, la Cyra i l'Akos, viuen en una situació que no han triat i que els obliga a actuar de manera contrària a la seva voluntat. Aprenen a conviure, a tolerar les costums de cada nació, i a ajudar-se per aconseguir els seus propòsits.
A mesura que he anat llegint, també m'han sorgit algunes preguntes i contradiccions, però és perquè la complexitat d'aquestes trames on s'hi barregen tantes coses dona molt de sí.
L'autora juga fent-nos saber els destins dels personatges com si no es poguessin canviar, però alhora hi ha molts camins i moltes interpretacions d'aquests mateixos destins, que serà el que farà ballar els protagonistes i als lectors, i el que ens deixarà enganxats a la seva història.
El llibre està escrit amb molts capítols on la Cyra ens parla en primera persona, i altres menys nombrosos on l'autora ens presenta la perspectiva de l'Akos, però per mitjà d'un narrador.
Una història ben trenada, complicada però entenedora, amb molts simbolismes, que podrien donar peu a comparacions amb el món real, i que de fet han sigut motiu de crítica. Hi trobarem també força violència, foscor, odis i rancúniesamor i venjança. Amanit amb alguns girs, i una gran sorpresa final que ens deixa amb ganes de seguir llegint sobre aquest pobles oposats, amb una guerra a punt d'esclatar. 
Per cert, les marques de la mort, són talls que es fan al braç, i que comptabilitzen les morts que cada Shotet carrega.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Amb la propaganda que li feu a aquesta autora, si tingués 15 anys estic segur que em llegiria tots els seus llibres! Però em sembla que no em ve massa de gust començar, i menys si pinta a trilogia altre cop... com sempre dic, ja en vaig tenir prou amb 'Els jocs de la fam'.

pons007 ha dit...

Llàstima que sigui una persona adulta i busqui un altre tipus de ciència ficció

jomateixa ha dit...

Va pels dos.
Encara que els segresten de petits, al llibre tots dos són adults, i la violència i els colls tallats, no hi falta, així que massa juvenil no és. Encara que potser no siguin com els d'en Sanderson.

Bruixeta ha dit...

La meva filla el té en el seu ebook, això vol dir que tard o d'hora acabarà en el meu. Cap de les dues l'hem llegit encara, ella s'endura una grata sorpresa quan vegi que és un altra saga.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...