15 de febr. 2017

L'IMPERI DELS LLEONS de Sebastià Bennasar

Aquesta novel·la gairebé la podríem etiquetar amb les històriques, però és d'aquell tipus d'història que diria que no s'estudia amb massa detall a les escoles.
Bennasar s'ha inspirat en diversos clans mafiosos reals, encara que els protagonistes són personatges ficticis. Ens relata la vida d'uns amics que comencen robant a pagesos i acaben sent els mafiosos Lionesos més importants, i de qui bona part del seu imperi "legal" estarà situat a la costa catalana, les autoritats del qual no hi posen massa impediments perquè econòmicament tots en surten beneficiats.
El període de que ens parla va de 1972 a 2006, i l'autor a més de la feina alhora d'ambientar els escenaris a les diverses èpoques i els detalls que les envolta, també ens mostra molta feina d'investigació i documentació, donant-nos nombrosa informació sobre les diferents bandes, fets i accions delictives.
El llibre ja comença d'una manera força bèstia, així que després no ens podrem queixar de que no estàvem avisats. Jean Neire, cap de la banda, Michel, René, Luisi, i Sebastian el conductor... Tots amb una història a les esquenes, desig de venjança i molta ambició.
Va alternant passat i present, pare i fill. Jean Neire va unir un grup d'amics, alguns dels quals venien dels Pied noirs, soldats frustrats i decepcionats, amb qui va començar el camí cap a la delinqüència, que després haurà de seguir el seu fill Pascal. Amb uns valors fets a mida, on la família, l'amistat i la lleialtat tenen una importància cabdal, la mare primer i el fill després hauran de  fer que l'imperi dels Lleons aguanti les ventades, cada cop que en Neire fa cap a la presó, si no volen que algun altre clan els agafi el relleu.
Un còctel ben remenat d'Ambició, violència sense remordiments, drogues, prostitució, corrupció policial, estratègia, terrorisme, sexe, venjances i més venjances... Sense estalviar-nos detalls ni en l'amor ni en l'horror, anirem avançant fins a descobrir si el relleu generacional serà capaç d'estar a l'alçada.


3 comentaris:

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

Em va atrapar de valent, per mi la millor novel·la negre que ha escrit el Sebastià.

Anònim ha dit...

Per què t’agrada tan que hi hagi violència i mort?

Sergi ha dit...

Uf, porto taaaaaaant retard amb en Bennasar... en tinc un a casa que fa temps que espera ser llegit, i em resisteixo a posar-lo a la rampa de sortida... va, ja no pot esperar més, llegiré el que tinc aviat, que des qeu me'l van regalar (aquell me'l vaig fer regalar, hehehe), tu ja n'has ressenyat dos o tres més d'ell!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...