Aquesta és una novel·la de Patrick Ness, a partir d'una idea de Siobhan Down.
Vaig triar aquesta versió amb il·lustracions de Jim Kay perquè els dibuixos em van cridar.
És un llibre molt ben escrit, i molt ben traduït per Ferran Ràfols Gesa, cosa que fa que sigui preciós i fàcil de llegir, però alhora la història parla de tantes veritats, és tan realista que ha sigut dur llegir-la, i tot i que fa temps que tinc el llibre, he hagut d'aturar la lectura un parell de cops perquè no tenia clar si volia arribar al final.
De la mateixa manera també se m'ha fet difícil fer-ne ressenya. Només us puc dir el que ja he dit: magníficament escrit. M'agrada la màgia de contar contes, i aquest llibre aconsegueix aquesta màgia, però alhora aquesta màgia és trencada per una realitat molt dura.
També vull veure la pel·lícula, pel mateix motiu: perquè vull veure la màgia. Vull veure el fantàstic i fabulós monstre.
El seu monstre, el nostre monstre.
El seu monstre, el nostre monstre.
Tots en tenim. Cal que dediquem molta atenció a la màgia que desprenen els nostres monstres, i a les coses que ens fan descobrir. Encara que ens faci por, o molta por, mirar-los a la cara i escoltar-los. De vegades ens costa admetre alguns sentiments, i necessitem un monstre que ens vingui a veure i ens ajudi a treure'ls fora.
2 comentaris:
Tant de bo en alguns moments de la meva vida hagués sabut trobar el meu de monstre... Reconec que la lectura em va remoure moltes coses.
No sé si és tan bona cosa enfrontar-se als monstres. Aquest és de ficció, però no tots parlen tan clar. També intentaré mirar la pel·lícula en algun moment, però com dius, és un llibre molt dramàtic en realitat, que tot i que em va agradar, em sembla que no em va arribar tan endins com a la Bruixeta o a tu. Genial edició de Sembra, això sí.
Publica un comentari a l'entrada