"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

10 de gen. 2017

L'ANY DE LA PLAGA de Marc Pastor

En Víctor Negro és un treballador social que coordina l'atenció a la gent gran, i últimament hi ha alguns d'aquests avis que tenen un comportament estrany, fins i tot hi ha hagut uns quants suïcidis. És un estiu molt calorós i pot ser que això en tingui part de culpa, però els fets estranys cada cop són més constants, cosa que no ajuda gens a fer minvar la migranya que pateix el protagonista. Potser també hi fa que no li van massa bé les coses en el terreny personal: L'ha deixat la xicota fa uns mesos, i malgrat que ell sempre espera el pitjor, encara no ha assumit del tot aquesta ruptura.
El llibre està explicat en primera persona, i això farà que ens posem amb facilitat al lloc del protagonista, també és molt possible que faci que patim amb més intensitat el que li va passant. Amb un estil desenfadat i àgil, l'autor ens va introduint en el seu món: Els amics, els companys de feina, els subordinats, els avis, la "ex"... La moda de tenir una planta que té propietats curatives excepcionals i el misteri que s'amaga darrere de tot plegat. 
La Irene, l'amor perdut, el buscarà quan les coses es posen difícils i ell hi acudirà sense pensar-ho, tot i que semblava que havia trobat la manera d'oblidar-la, o almenys d'intentar-ho. Llegir les penalitats que ens va explicant d'una manera irònica i divertida ens farà riure força, fins que deixarem de fer-ho. Cap a la meitat del llibre les coses comencen a complicar-se, es repeteix massa la frase "és com si no fos ell/ella", i els esdeveniments s'acceleren. La gent va canviant, i en conseqüència el món que coneixem també. A partir d'aquest punt ja no podreu deixar de llegir, esteu avisats! Així que ho haureu de calcular bé perquè no podreu fer altra cosa que seguir i seguir fins a arribar al final.
Hi ha estones de respir, és clar, tot i que és millor pels protagonistes que no descansin, que no dormin. Tancar els ulls és perillós i mantenir-se despert és impossible. No poden fiar-se de ningú, ni família ni amics. Busquen respostes que poc a poc aniran completant el trencaclosques, i ens donaran una visió esgarrifosa del que està passant i del futur que espera a la humanitat. Saber a que s'enfronten és necessari per poder combatre-ho.
Misteri, acció, amor i desamor, persecucions i ciència ficció. Tot ben amanit amb una gran quantitat de referències a pel·lícules, sèries, música... d'una època que als que recordem moltes d'aquestes referències, ens ajuden encara més a sentir-nos part de la història d'aquesta novel·la.
Un llibre fantàstic en tots els sentits, pel tipus de gènere i pel contingut. Si tot va bé, aquest any en faran la pel·lícula, que tampoc em vull perdre.

7 comentaris:

jomateixa ha dit...

A la pàgina 45 del llibre "Herba Negra" de Macip Garzón, hi diu: "la meva amiga @jomateixa m'ha recomanat una novel·la sobre una plaga d'un tal Pastor; Diu que riuré molt, llegint-la... fins que deixi de riure."
Doncs no volia pas que busquéssiu la meva ressenya d'aquest llibre i no la trobéssiu, així que aquí la teniu.

Gràcies Macip Garón per aquesta recomanació recomanada ;D

Salvador Macip ha dit...

S´ha tancat el cercle! :)

XeXu ha dit...

Estava cantat que tard o d'hora havia de llegir aquest autor, perquè en parlen bé i a més en Macip el deixa pels núvols. M'acabes de donar l'empenteta necessària. El buscaré. Però no es deu assemblar massa a Herba negra, oi?

Jordi Policarp ha dit...

Crec que és un d'aquells llibres que pot generar nous lectors.
Només sentim bones crítiques i llegim bones ressenyes en positiu sobre l'autor.
Si fan la pel·lícula no me la perdré.

jomateixa ha dit...

XeXu,sí que s'assemblen, però alhora no.
:D

pons007 ha dit...

Això d’amor i desamor no es podria treure?

jomateixa ha dit...

No pateixis Pons, només són motivacions que fan que el noi vagi aquí o allà.
Em sembla que t'agradaria.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...