"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

7 de nov. 2016

NO ABANDONIS QUAN EL RASTRE ÉS CALENT de Xavier Álvarez Llaberia

La portada crida força l'atenció. L'havia vist en diverses ocasions per la xarxa i, tot i que tinc una llista llarga de pendents, la temptació ha sigut més forta i ha acabat a primera fila.
És la primera novel·la de Xavier Álvarez, però no ho sembla gens perquè està molt ben escrita. Ha aconseguit amb gran mestria embolicar molt la trama, però que alhora no ens costi gens seguir l'argument de tot plegat i puguem agafar-nos als diferents fils sense perdre'ns en cap moment. Per altra banda, l'autor no ens estalvia moments escabrosos, de vegades massa detallats i tot. Violència, tràfic de menors, prostitució. Una cara de Barcelona que no acostumem a veure, o que no volem veure, i on sembla que no hi ha cabuda als sentiments i les persones són només mercaderies.
En tot el llibre es deixa veure el coneixement que té de primera mà de la part procedimental i de la temàtica a través de les experiències viscudes, ja que és Mosso d'Esquadra, llicenciat en criminologia i amb un màster en l'anàlisi de la conducta criminal.
És una novel·la en que sabem en tot moment què ha passat, quins delictes s'han comés i qui ho ha fet, però així i tot no ens deixa endevinar què passarà a la pàgina següent. Aquest és un dels punts forts de la novel·la. Però el que m'ha agradat més encara, ha sigut que l'autor ha sabut construir uns personatges fantàstics. És una novel·la coral (crec que ja sabeu que a mi això m'agrada molt), i ha aconseguit que hi hagi protagonistes que ens enganxin de les dues bandes. Empatitzarem tan amb alguns delinqüents, com amb un detectiu que fa temps que va traspassar la frontera de la legalitat, com amb l'Olga i altres Mossos d'Esquadra.
Intriga, suspens, taquicàrdia i patiment. Una novel·la brutal en el bon sentit de la paraula i en el literal. Xavier Álvarez s'ha posat el llistó molt alt en aquesta primera novel·la, i estic segura de que si us hi atreviu i la comenceu, no podreu parar de llegir.

4 comentaris:

Bruixeta ha dit...

I tant que enganxa! és brutal :)

pons007 ha dit...

Perquè no canvies el títol del blog i li poses el blog de les novel·les criminals?

XeXu ha dit...

Mmm... la vens tan bé, que fa de mal negar-s'hi, encara que a mi que sigui tan explícit no té per què agradar-me tant. Bé, ja veuré si ensopego amb ell, o si hi ha altres ressenyes que m'acaben de donar l'empenteta final...

jomateixa ha dit...

La propera no és negra, però tampoc t'agradarà Sr. Pons. Ara n'he comprat dues de fantàstiques, a veure quan m'hi poso.

XeXu, a mi les parts més explícites són el que menys m'agrada (m'esgarrifa una mica) però són mínimes, i la resta: com dient-ho tot manté igualment la intriga; i els personatges, molt, molt bé.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...