"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

17 de nov. 2016

LA TRISTEZA DEL SAMURÁI de Víctor del Árbol

Víctor del Árbol tracta molt bé el tema dels sentiments, i ens fa viure amb tot detall les sensacions que experimenten els protagonistes a causa del fets diversos que anirem trobant al llibre. Ja des del principi ens mostra per una banda una dona que es troba en una situació complexa i terminal, i una altra dona amb un desig de fugida truncat que també pronostica el pitjor desenllaç. A partir d'aquí, ens anirà presentant altres protagonistes, en diferents espais i temps i ens obrirà les portes al seu amor, la seva ràbia, l'odi, el dolor, la brutalitat... 
Comença pel final, cosa que s'ha de saber fer bé, perquè no desvetlli massa i així puguis seguir intrigat durant tota la novel·la. Les dues històries que ens explica l'autor semblen en principi desordenades, però poc a poc van agafant sentit i acabaran tancant un cercle on cada peça encaixarà. Una trama enrevessada però alhora molt clara de seguir. Anys d'odis i rancúnies que han d'arribar a una solució, a un desenllaç per deixar-ho tot lligat, venjat, tancat.
També és d'aquells llibres que et fan emprenyar. L'autor no té compassió dels seu personatges i ja des d'un principi ens mostrarà que la vida de vegades és molt cruel. Les dues dones, que tenen un protagonisme molt marcat, em van atrapar de seguida, però també ho van fer els altres personatges que les envolten, que no són pocs.
Una novel·la força històrica, negra, psicològica... En aquest llibre, alhora que trobareu unes històries molt particulars, també podreu llegir un retrat de la transició ben definit. 
(Reseña en castellà per SomNegra aquí)

2 comentaris:

Bruixeta ha dit...

Encara no he llegit res de l'autor encara que fa temps que el tinc a la llista de pendents :(

Ariel ha dit...

Grandíssim Víctor del Árbol. Com dius, la cruesa amb que tracta als seus personatges esgarrifa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...