"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

4 d’oct. 2016

HARU de Flavia Company

El primer que vaig pensar quan vaig tenir el llibre a les mans, va ser que era un regal pels sentits. Té un disseny molt atractiu a la vista i al tacte, i ja va ser un plaer abans de començar a llegir. 
Flavia Company ens explica una història de vida, i ho fa d'una manera pausada que poc a poc ens envaeix i que fa que el llegim sense presses, gaudint de la serenor amb que la protagonista ha de buscar el seu camí. 
Sóc molt impacient i no m'agraden les històries lentes, però tot i la calma amb que està explicada, aquesta no m'ho ha semblat gens, perquè hi passen coses interessants constantment, i ens planteja incògnites i pensaments que fan que es llegeixi vivint els moments i buscant les pauses quan cal, per assaborir les experiències que va vivint la Haru, i de rebot els lectors.
"Avança tan a poc a poc que hi arriba de seguida" 
No sóc una entesa en cultura oriental, però crec que si no sabéssim qui l'ha escrit ens semblaria que ho ha fet un natiu. D'on? Doncs l'autora no concreta en cap moment el lloc, i l'obra també és força atemporal, ja que no fa esment a cap data o fet que ens situï, i és perquè tot això no és el més important, sinó el camí que recorre la Haru.
Tot i que la noia és la protagonista, comparteix aprenentatge amb companys variats que ens mostren diferents personalitats, i així veurem també els diferents consells que rep cadascun dels alumnes.
Sempre m'han agradat les històries en que els protagonistes van avançant, i la Haru no deixa de fer-ho en cap moment. De vegades equivocant-se, de vegades encertant.
Un viatge per la vida que m'ha regalat estones per pensar, estones on m'he emocionat, i estones plenes de saviesa. Tot això mentre gaudia de la bona escriptura de la Flavia. Un llibre bonic per fora i per dins si ens referim al disseny, i un plaer llegir-lo si ens referim al contingut.

3 comentaris:

XeXu ha dit...

L'he sentit anomenar molt, i per això he llegit la ressenya amb interès. Pel que expliques, em sembla que és d'aquells que em semblaria pesat, tot i estar-me adonant que llegeixo un bon llibre. Em sembla que de moment serà que no, veurem si cau a les meves mans per casualitat.

August Garcia ha dit...

Jo l'he llegit fa molt poc, aquest estiu i encara tinc ben present l'atmosfera que crea el llibre i que et traspassa a tu mateix com a lector. És d'aquests llibres que deia: mira, vaig a regalar-me una estona de pau, una mica zen, diguem, on poder deixar-me seduir per les paraules i pels ensenyaments que el llibre ens va mostrant. Contràriament al que algú podria pensar no és un llibre d'autoajuda, tot i que algunes cites preses aïlladament ho podrien fer pensar. Un regal en tots els sentits, i com bé dius el plaer comença en tenir-lo a les mans.
Aviat penjaré un petit post al meu blog, ja te'l fará arribar per si t'interessa llegir-lo. Coincideixo pràcticament fil per randa en el que tu dius.

August Garcia ha dit...

Ja està feta: http://august-rapsodia.blogspot.com.es/2016/10/haru.html

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...