Premi Gaziel de Biografies i Memòries 2015.
La meva padrina (àvia), va viure els últims deu anys de la seva vida una mica feta un nyap, però tenia la ment claríssima, i gastava una ironia fantàstica. Sempre que li preguntaven com estava deia: "bé, tot bé". I a mi em deia: ves que no ho veuen com estic!
Així que aquest títol, i molt del que s'explica a la primera part del llibre, m'ha recordat a ella, encara que l'Andreu Martín el va triar per l'acudit d'un home que va caient de dalt d'un edifici i va dient "De moment, tot va bé".
He tingut la sort d'escoltar l'autor en persona i se'm va fer curt, és un gran comunicador tant si ho fa en xerrades o conferències, com quan ho fa per escrit. Es fa proper, parla de forma natural, sense artificis, i ens regala tocs d'humor i ironia que arrodoneixen experiències i fets molt seriosos.
He llegit alguns dels seus llibres de ficció i també altres més didàctics, i ara ens obre les portes de la seva història personal des de la seva infantesa fins ara, i en tancar les tapes del llibre segur que voldrem seguir atents al que encara li queda per fer i per dir, perquè és un escriptor i comunicador molt actiu.
La meva padrina (àvia), va viure els últims deu anys de la seva vida una mica feta un nyap, però tenia la ment claríssima, i gastava una ironia fantàstica. Sempre que li preguntaven com estava deia: "bé, tot bé". I a mi em deia: ves que no ho veuen com estic!
Així que aquest títol, i molt del que s'explica a la primera part del llibre, m'ha recordat a ella, encara que l'Andreu Martín el va triar per l'acudit d'un home que va caient de dalt d'un edifici i va dient "De moment, tot va bé".
He tingut la sort d'escoltar l'autor en persona i se'm va fer curt, és un gran comunicador tant si ho fa en xerrades o conferències, com quan ho fa per escrit. Es fa proper, parla de forma natural, sense artificis, i ens regala tocs d'humor i ironia que arrodoneixen experiències i fets molt seriosos.
He llegit alguns dels seus llibres de ficció i també altres més didàctics, i ara ens obre les portes de la seva història personal des de la seva infantesa fins ara, i en tancar les tapes del llibre segur que voldrem seguir atents al que encara li queda per fer i per dir, perquè és un escriptor i comunicador molt actiu.
La història que ens explica, la seva, està envoltada de mil
històries més, viscudes en temps difícils i en altres millors, i amb la seva habilitat
narrativa fa que totes resultin molt interessants. Ho fa sense pressa, sense retrets, i ens obre les portes de la seva intimitat. Ens explica anècdotes que fa divertides, encara que tracten temes molt seriosos. Coneixerem la seva família, els seus amics, els companys de feina,... però el més important és que l'anem coneixent a ell. Fins allà on ha volgut, és clar. Segur que s'ha guardat moltes coses, només faltaria, però ens deixa que l'acompanyem en els pensaments que generen les situacions que ens va explicant, i d'aquesta manera anem construint un Andreu Martín molt personal i proper. Tot això alhora que repassa amb molta exactitud la seva obra, juntament amb la d'altres coetanis, i també ens explica la seva manera de veure l'escriptura en general i altres arts.
Potser la meva admiració per ell influeix en el meu criteri, però crec que a cada pàgina, a cada línia, el llibre resulta interessant i didàctic. Jo l'he anat llegint a glopades, en mig d'altres lectures, com si ens anéssim trobant de tant en tant, per parlar de les seves coses, de la cultura, i de la vida, i no m'he cansat d'escoltar-lo. Com ja he dit al començament, sempre se'm fa curt.
Ressenya publicada també a Som Negra.
1 comentari:
Com que em tocarà a la teva rifa (oi??) tindré l'oportunitat de llegir-lo. No em van gaire les biografies, però sí que m'agrada aquest autor, i de fet en tinc un de seu esperant a la lleixa que vindrà amb mi molt aviat, així que si em cau a les mans el llegiré segur.
Publica un comentari a l'entrada