5 de set. 2016

LA MUJER QUE NO BAJÓ DEL AVIÓN de Empar Fernández

M'agraden els llibres on la psicologia és una de les protagonistes principals. Aquest és el primer llibre d'una trilogia on cada novel·la és totalment independent, però on la temàtica gira entorn al sentiment de culpa. Una culpa que pot acabar força repartida, però que cadascú la sent de manera complerta.
El protagonista, Àlex Bernal, és un jove una mica apàtic a qui les coses acostumen a anar-li força malament, ha passat la vida acceptant els cops que va rebent i tirant endavant sense massa objectius ni esperances. Els lectors el coneixerem de tornada d'una experiència negativa -una més- a Roma. Seguint un impuls del moment, al recollir la seva maleta, també n'agafa una altra que no ho és, i que fa estona que gira i gira a la cinta sense que ningú la reclami.
Aquesta situació curiosa ens obrirà a nosaltres i a ell les portes d'una altra història, a través d'unes anotacions en una llibreta, la de la Sara Suárez propietària de la maleta. Una dona que va arrossegar tota la vida les conseqüències d'unes decisions poc encertades (per dir-ho suaument) de joventut
La Sara Suárez, és la dona que no va baixar de l'avió, i la causa de que s'obri una investigació. L'Àlex Bernal el noi a qui li quedaven només un parell de bitllets a la butxaca, i això el va empènyer a agafar aquella maleta que només li portarà més problemes, com sempre. 
Ell no és un lladre i se sent culpable d'haver agafat el que no era seu. Ella tenia molt més de que sentir-se culpable.
Empar Fernández ha construït uns personatges singulars i molt diferents entre sí. Ell és força especial, té una gran habilitat per definir els colors amb exactitud i gaudeix d'un coneixement exagerat de la paleta de colors. Això entre altres manies. Ella és més corrent, però els personatges que els envolten a tots dos també ens atraparan per la seva normalitat, quotidianitat, o ben al contrari, per les seves peculiaritats.
Un llibre no massa llarg, que es llegeix ràpid, en part perquè vols saber com acaba l'embolic en que s'ha posat el protagonista, en part perquè estem enganxats al quadern que l'Àlex ha trobat a la maleta, on la Sara explica la seva història.

3 comentaris:

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

és l'únic que em falta per llegir de la trilogia. Per mi els altres dos, sobre tot l'últim, son duríssims de llegir, al mateix temps que no pots deixar de fer-ho. Aquest caurà, però d'aquí un temps...

jomateixa ha dit...

Doncs diuen que la duresa va en augment, així que si ja has llegit els següents, aquest el trobaràs més light.

Oliva ha dit...

...I A MI,QUE LA PRIMERA JA NO HAN VA ENGANXAR?.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...