"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

19 de set. 2016

LA MORT SENSE NINGÚ de Jordi Tiñena

Començo a llegir i a la primera pàgina el protagonista diu: "M'han trobat un mort", i amb això ja em té al pot. Per què? Doncs perquè hi vaig intuir un Sherlock. Un Sherlock català. El sotsinspector, com ell, també diu coses com.... "Ser destre en la conversa fàcil de conveniència, brillant en els gestos d'amabilitat social, hàbil en l'intercanvi de somriures i enlluernador en l'establiment de complicitats no vol dir que em vagi oferint a la curiositat de tothom", i alliçona al company, el Veciana, més del que tocaria, i filosofa una mica massa. Cosa que tampoc és tan estrany, ja que el protagonista era professor de filosofia abans de ser policia.
Jordi Tiñena ha dedicat força temps a donar-nos a conèixer l'entorn i els personatges que envolten el sotsinspector Vidal, la seva parella, la família, els veïns, els companys de feina... Donat que aquest és el primer llibre d'una sèrie, això és força important alhora d'enganxar els lectors. No us en vull parlar perquè em sembla que anar-los descobrint, i coneixent serà una de les parts que us agradaran més del llibre.
Els escenaris tarragonins ens acompanyaran amb tot detall tant en la investigació com en la vida privada dels personatges, i la història se'ns farà propera i molt creïble. El cos sense vida d'un ciclista és trobat al Pont del Diable de Tarragona, mig amagat, i la bicicleta no es troba enlloc. Tenim un mort a qui no troba ningú en falta, unes circumstàncies estranyes, pressió perquè el cas quedi tancat amb rapidesa. Però el Vidal i el seu company Veciana seguiran intentant-ho fins al final, ajudats o destorbats pel cosí de Vidal, un noi a qui ell té com un germà petit, i de qui tampoc vull fer spoiler. Només us diré que és un dels meus personatges preferits.
Durant tot el llibre van sorgint constantment troballes que no porten enlloc, i com anem vivint alhora les intimitats i problemes dels personatges, l'autor ens va fent recordatoris de com va el procés policial perquè no perdem el fil. He de confessar que jo sóc una mica com el seu company Veciana, més impacient. El sotsinspector s'embranca sovint en filosofades i el seu company li ha de parar els peus: "Tens una tendència torracollons a fotre el rotllo".
Un llibre ben escrit que crec que pot agradar a lectors molt variats.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...