"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

28 de set. 2016

ENTRE DOS FILLS de Maria Vilanova i Vila-Abadal

Ja he dit molts cops que m'endinso tant en les lectures que algunes m'afecten força. Només començar aquest llibre, llegint el pròleg, ja se'm va posar la pell de gallina i vaig saber de seguida que patiria.
La majoria de les mares estimem els fills sense condicions. Faríem el que fos per ells, i els perdonaríem qualsevol cosa. Però què passaria si l'haguéssim de perdonar perq hagi fet el pitjor que es pot fer a una mare.
Aquesta és una història esfereïdora, i sabent que és verídica, encara et deixa més esgarrifat. La mare d'un alumne de la Maria Vilanova va confiar-li els escrits i les confidències de la seva tragèdia perquè ho expliqués, per compartir el dolor, l'odi, i la cerca de la força per poder perdonar. Un perdó que potser necessita concedir, tant o més la mare per seguir vivint amb una càrrega tant feixuga.  
Ella ha de tirar endavant pels que encara la necessiten, però resulta extremadament dur viure una experiència tant cruenta i haver de seguir amb la teva vida. 
És un llibre curt que vaig llegir d'una tirada. L'autora ha sabut gestionar la informació de manera que, tot i que intuïm el que ha passat, seguim intrigats. Pels fets, pels sentiments, pel morbo que tots tenim encara que defugim acceptar-ho... Una història dolorosa que sens dubte ens impactarà.

1 comentari:

pons007 ha dit...

Sort que els pares són més racionals

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...