Els alienígenes envaeixen la Terra, una gran nau planeja sobre el planeta, però no donen senyals de vida, ni de pau, ni de violència, ni surten petites naus per atacar, ni disparen làsers, ni res del que algunes pelis o llibres del gènere ens tenen acostumats (a The Host potser...) Com pensen vèncer, doncs? Per què els caldria gastar energia si poden matar la humanitat amb els nostres propis recursos. Això sí, sense fer massa mal a la Terra, que la necessiten.
La primera onada els va deixar sense electricitat (us ho podeu imaginar?); la segona onada va fer pujar el nivell del mar inundant bona part de la terra; la tercera, una epidèmia que va matar a milions de persones, i que va deixar només als pocs immunes; La quarta onada, els silenciadors. No els ha calgut aterrar perquè ells ja feia temps que estaven entre nosaltres, són exactament com nosaltres, i aniran fent desaparèixer la població poc a poc.
Si no els podem diferenciar, de qui podem fiar-nos? De ningú. Naturalment dispararem abans de preguntar, abans de que ens disparin. Ens matarem nosaltres mateixos: ja tenim aquí "la cinquena onada".
Conclusió: La lògica ens porta a una gran evidència, no podem guanyar. Llavors per què seguim intentant-ho?
Perquè un humà vulgui viure ha de tenir un objectiu. El llibre està escrit en primera persona, però per diverses persones. Tenim la Cassie, que intenta sobreviure perquè ha de trobar al germà petit, de qui l'han separat, i va explicant en un quadern totes les catàstrofes que han anat passant. Quin és l'objectiu dels altres dos protagonistes, en Ben i l'Evan? No us vull fer més spoiler, ja ho anireu descobrint.
En la primera part em vaig quedar més que enganxada, avançava a bon ritme, em costava deixar de llegir i quan ho feia no podia evitar seguir patint pel que estava passant. Després i ha una part central on ens explica com s'entrenen els supervivents, com es preparen per la lluita, que em va frenar forçá la lectura, però cap al final es torna a recuperar.
Nens soldats, agents dorments, infiltrats, desertors... realitats que Rick Yancey ha convertit en ficció.
La novel·la ens farà ballar el cap tota l'estona analitzant les diferents possibilitats. Com als protagonistes, l'autor també ens fa dubtar de tot i de tothom. Tenim ganes d'arribar al final per saber qui és qui. El llibre acaba sense acabar, però tranquils que almenys tindrem clar qui són els protagonistes (crec).
És el primer llibre d'una trilogia. El millor és que ja tinc el segon llibre, el pitjor, que encara no han publicat el tercer, almenys en espanyol.
Van compar els drets per fer la pel·lícula abans que es publiqués el llibre. Podeu fer un cop d'ull al tràiler de la pel·lícula clicant aquí.
3 comentaris:
Desprès de veure la pel·lícula la meva filla es va llegir el llibre i li va agradar força. No es el tipus de llibre que a mi m'emocionen, però com que està a casa no descarto res.
Mmm... tot pintava molt bé, l'argument és força atractiu, però s'ha torçat quan has mencionat que és una trilogia... Potser que en aquest cas vagi directament a veure la pel·lícula...
Jo em vaig llegir el llibre i després vaig anar a veure la peli. He de dir que el llibre és 1.000 vegades millor, perquè em va encantar, mentre que la pel·lícula em va decepcionar molt.
De moment només he llegit els dos primers llibres. El primer em va encantar, el segon no em va agradar tant, però el vaig trobar entretingut.
Recomano molt aquest llibre:)
Publica un comentari a l'entrada