TEMPS DE GEL de Fred Vargas

El comissari Adamsberg és un personatge habitual de Fred Vargas, però jo encara no n'havia llegit cap novel·la. Això no té cap importància a l'hora de llegir aquest llibre, ja que el cas comença i acaba, però suposo que m'he perdut força coses de la seva vida, família, amics i equip, que són una part molt important que també fa que ens enganxem a la sèrie de novel·les d'aquesta autora.

L'autora també té en compte això i, mentre ens relata els successos, no deixa que ens perdem detalls personals del gran ventall de personatges que formen l'equip del comissari. Un equip fidel on s'amaguen els defectes els uns als altres perquè les virtuts superen aquests amb escreix i fan que els trencaclosques acabin encaixant sense que sobri cap peça. El conjunt d'investigadors és molt acolorit, cadascun amb les seves particularitats. Els principals però són en Danglard, que podria escriure la Wikipèdia ell solet, i el comissari, a qui li agrada fer dibuixos i retrats, i posseeix una intuïció fora del corrent. En aquest cas aquesta intuïció provoca que tingui la meitat de l'equip rebotat per les seves decisions estrafolàries.
Dos suïcidis que s'haurien tancat sense més, si no hi hagués hagut un símbol que es repeteix en tots dos casos. Una investigació complicada que s'anirà desgranant poc a poc, mentre repassarem fets històrics, i lligarem passat i present. Moltes pistes que sembla que no duen enlloc i que faran que els investigadors vagin perduts bona part del temps.
La manera d'escriure, d'explicar el plantejament, de tractar els personatges, les pistes, anar repassant el que tenim... M'ha recordat molt els clàssics. En nota la passió de l'autora pels temes històrics i potser en alguns moment m'ha semblat que s'ha esplaiat massa i tot en explicacions, però segurament la meva impaciència per arribar a la solució també hi té a veure.