"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

7 de jul. 2016

L'ANIVERSARI de Imma Monsó

He llegit que la història d'aquest llibre parteix d'un encàrrec que li van fer a l'autora, on li demanaven una peça teatral que durés dotze minuts i on l'escena es desenvolupés a l'interior d'un cotxe. Potser per això m'ha semblat que tenia la intensitat i tot el que ha de tenir un relat breu, però que ampliat per fer-ne una novel·la no ha perdut cap element positiu, al contrari, ha anat augmentant el suspens pàgina rere pàgina.
Crec que la definició que més escau a aquesta història és, inquietant. Sí, hi ha intriga, suspens, por... Però no tot passa dins un cotxe. Paral·lelament també anirem seguint una altra història, la d'uns nens, uns amics, que ens deixarà anar per altres camins que no sabem molt bé com acabaran lligant, i ens permetran sortir de tant en tant de l'ambient claustrofòbic del vehicle.
L'autora ha sabut crear uns personatges força peculiars i intensos, per explicar una situació molt corrent, la crisi de parella, la monotonia, l'avorriment... Ella vol que el marit la sorprengui, i ell ho fa.
En les dues històries, que ens va explicant en capítols alterns, hi trobem originalitat tant en els personatges com en les trames que parteixen d'elements quotidians. La realitat i la ficció es barregen en els jocs dels nens, on representen històries que han llegit, representant-les com si fossin veritat, i també en el regal que ha preparat el marit per sorprendre la dona. Quedarem totalment atrapats per les pors, i per la curiositat de saber què és veritat i què no.
Què és la por? (definició dic. català: Sensació d'angoixa provocada per la presència d'algun perill real o imaginari). Normalment la por ens la provoquen estímuls externs, però som nosaltres els que ens motivem perquè sigui més o menys intensa, voluntària o involuntàriament.
Espero no haver desvetllat massa de l'argument, perquè anar-ho descobrint tot poc a poc és la clau. Amb aquest llibre, Imma Monsó ha sabut crear un joc de dualitat exquisit i inquietant.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

M'encuriosia el llibre, però ja va passar el seu moment. Si algun dia cau a les meves mans per casualitat potser el llegiré, però prioritzaré altres llibres, tot i que segueix pintant bé, ha deixat d'interessar-me.

pons007 ha dit...

Ara que ho has explicat tot ja no em llegiré el llibre...

jomateixa ha dit...

Doncs et perdràs moltes coses. Em sembla que aquest sí que et podria agradar.

Jordi Policarp ha dit...

Por, intriga, suspens i no és una novel·la policíaca?
Doncs gràcies a tu, serà un ferm candidat a incorporar-se a la meva biblioteca de futures lectures.

Ramona ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...