Premi Andròmina de Narrativa 2015
El lluc de cal Sarjaire, la Carla (cap dels mossos de Lleida, nascuda a Sant Cugat), la Remei (d'un poble de Les Garrigues i periodista), la Cristina (regidora de l'Ajuntament de Lleida), Alfredo el "Mochuelo" (pres de la presó de Ponent)... l'Assassí... i us preguntareu: són els personatges? Doncs sí, però també són els títols de cada capítol. Miquel Àngel Estradé ha apostat per una manera diferent d'escriure una novel·la criminal.
Tot el llibre està explicat en primera persona per cadascun dels personatges (menys algun tros on hi trobem diàleg). En alguns capítols entrarem en els seus pensaments, les seves maquinacions; en altres parlaran directament amb el lector i ens explicaran els fets des del seu punt de vista, com si hi estiguéssim conversant. Alguns capítols són més llargs, més filosòfics, altres curts i de manera més col·loquial, que ajudaran a agilitzar la lectura.
Una aposta difícil per l'escriptor a l'hora de construir la història des de tants punts de vista diferents. Molts personatges, molt ben definits, amb la seva manera de ser ben diferenciada, els seus problemes, les seves dèries, ambicions... Però l'autor no n'ha tingut prou i hi ha afegit un personatge real, en Vidal Vidal, un escriptor lleidatà a qui encara no he llegit, però que com els passa als que viuen els crims de l'assassí que llegia Vidal Vidal a la novel·la, a mi també m'ha agafat ganes de buscar els seus llibres i llegir-ne alguns.
Uns assassinats, una investigació, sexe, enveges, sospitosos, i molts embolics. Trobarem els ingredients de sempre, però cuinats d'una altra manera. Poc a poc, escoltant les diferents versions anirem lligant els fets, tot i que no ens ho posa fàcil, ja que ha enredat força la troca, i ens farà ballar el cap tota la lectura amb els seus girs, i regirats.
Un dels personatges defineix molt bé, què està passant:
"Quan els sento expressar-se així, encara m'adono més de com ha sortit de mare, tot plegat. És com si, cada cop més gent participés d'una tragèdia surrealista sense cap ni peus, però que fascina i atrau, sense que ningú no volgués copsar els drames personals que hi ha darrere. Suposo que, si hem arribat fins aquí, és perquè tenim la societat que tenim. Parlo d'una societat víctima de tota mena d'espectacles mediàtics que ho tergiversen tot i aboquen la gent a mirar-s'ho sense aprofundir-hi ni voler saber la veritat."
"Quan els sento expressar-se així, encara m'adono més de com ha sortit de mare, tot plegat. És com si, cada cop més gent participés d'una tragèdia surrealista sense cap ni peus, però que fascina i atrau, sense que ningú no volgués copsar els drames personals que hi ha darrere. Suposo que, si hem arribat fins aquí, és perquè tenim la societat que tenim. Parlo d'una societat víctima de tota mena d'espectacles mediàtics que ho tergiversen tot i aboquen la gent a mirar-s'ho sense aprofundir-hi ni voler saber la veritat."
Us ho havia dit ja, que m'agraden els llibres amb molts personatges? Doncs sí.
4 comentaris:
Té dit mai que quan ressenyes coses així t'odio una micona? Dons, si!!!!! Apa, un altre a la llista... snifff
QUE BE "PINTA",AQUEST PROPERS DIES QUE TINC HOSPITAL,I PER TAN HORES LLIURES,LI FARE UN RACO.
SURT LA SEGARRA?,ES EL MEU RACO GENETIC.
Fa pocs dies que el vaig acabar i en volia dir alguna cosa més, a par de que estic d'acord amb la teva ressenya, m'ha agradat tot aquest missatge subliminal de com funcionen els mitjans de comunicació i les seves relacions amb els poder polítics i econòmics. I per altra part cal remarcar els bons coneixements que te, tan de Psicologia, del mont de la premsa, de la justícia, etc. És a dir la solidesa dels seu raonaments, no hi he trobat cap element dels que trobo molt sovint amb autors novells, que tot i la gràcia que puguin tenir escrivint, fan afirmacions o fan actuar els seus personatges de manera poc creïble, m'estic referint naturalment a les novel·les negres o criminals.
Cric que és una novel·la molt recomanable.
Tens tota la raó en el que dius Jordi, l'Estradé és bastant crític amb alguns temes.
Els coneixements de Psicologia també fan que la definició i la manera de parlar i actuar de cada personatge estigui molt ben treballada.
Encara que sigui novell amb novel·la negra, fa força temps que escriu, i això li dona una desimboltura que marca la diferència.
Publica un comentari a l'entrada