Quant valen els teus somnis?
Com ja li vaig dir al Sergi, del bloc Àtoms i Lletres, a mi em trasbalsen molt els somnis. Els meus són terribles. Segurament és perquè pateixo molt per tot durant el dia, i com m'he de controlar per no semblar una paranoica a tothora, després aquest patiment em surt en forma de malsons.
Així que quan vaig veure la proposta que ens fa i que podeu veure en aquest post, vaig dir-li que no en volia llegir només un, volia llegir tots els relats del seu llibre, però de moment em va enviar el titulat "La platja més bonica del món".
Aquest relat ens explica com un somni preciós, si el comparteixes amb massa gent, acaba per convertir-se en una altra cosa molt diferent i perd tot sentit. Un relat explicat una mica com un conte, però amb un rerefons molt real i coent.
4 comentaris:
"LA PLATJA MES BONICA DEL MON"...QUE BONIC,LAS MEVAS AN REBOTAT DINS ELS MEUS RECORDS...EL CAU DEL LLOP,DE LA MEVA INFANTESA...EL BRUGIT DE LA PRIMERA JUVENTUT A PORT LLIGAT...QUIN ANYOR¡¡¡.
M'esteu fent dentetes, eh! Aquest sí que el llegiré, i com tu, el vull sencer. Però vaig refusar fer una ressenya parcial, la faré sencera per donar-ne una opinió global. Ja falten poquets dies.
Jo, de moment, també he començat amb el tast d'un dels relats d'en Sergi. I, com vaig dir, aquest tast em va obrir la gana de continuar llegint-ne més. :-)
Estic content perquè la teva ressenya no es competència per la meva fantàstica ressenya del conte que m’ha passat el Sergi :P
Publica un comentari a l'entrada