"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

7 d’abr. 2016

ÀNIMA MESQUINA de Sílvia Romero

Els llibres de Sílvia Romero, a més d'estar tan ben escrits que les lletres s'empassen sense adonar-te'n, també m'agraden perquè tenen uns personatges molt treballats. Siguin els de més protagonisme, o altres més secundaris, tots et queden gravats i quan ja has deixat de llegir, encara els pots recordar amb detall. 
Aquest llibre està ambientat en la guerra civil espanyola i la postguerra, i a través dels personatges veurem les diverses cares d'una societat masclista, reprimida, atemorida, però també amb la força i el desig de superar els mals moments.  
Està dividit en tres parts. La primera ens genera una sensació de dubte envers la protagonista i la seva manera de comportar-se. A la segona part ens traslladarem a la seva infantesa i joventut. Ens semblarà com si haguéssim començat un nou llibre, amb els escenaris i els personatges que acompanyen la protagonista diferents. Aquesta és una part molt important, fins i tot diria que necessària per tenir una visió complerta de la personalitat enrevessada de la Mercè. En la tercera ja estem mig estabornits pels fets que han anat succeint i que ja us aviso que us aniran fent emprenyar poc a poc, a mesura que avanci la lectura. 
Mesquinesa o sociopatia? No us ho sabria dir.
Aquest és un llibre on el títol no enganya, ben al contrari, ens fa un spoiler del que ens acompanyarà durant tota la lectura. L'autora ens va desgranant la vida d'una persona, d'una dona, per a qui l'única cosa important és ella mateixa, el seu benestar, els seus desitjos, els seus capricis i la seva obsessió per controlar la voluntat dels altres. Veurem com la seva mesquinesa augmenta amb cada triomf sobre els que l'envolten, sobre els que va trepitjant per aconseguir el que desitja, encara que potser ni ella mateixa sap ben bé què és. Ens intrigarà saber fins on és capaç d'arribar, per on la portaran els diferents girs que haurà d'afrontar perquè, per descomptat, és incapaç de controlar algunes sorpreses que la vida li té preparades.
Un llibre amb històries i història, passió i erotisme, i un marcat contrast entre els sentiments i la falta d'aquests. 
Ja he dit al principi d'aquesta ressenya, que m'agraden molt tots els personatges que participen en la novel·la, i potser per això quan l'he acabat, tot i que la història principal ha quedat resolta, tancada i acabada, encara m'han quedat ganes de saber què els ha passat a alguns dels que han anat quedant pel camí, alguns dels que l'ànima mesquina de la protagonista ha deixat de banda per continuar la seva trajectòria sense ni fer una ullada enrere, però mi sí que m'agradaria saber més de la xxx  en despertar-se i trobar la casa buida i haver de patir de nou per una gran pèrdua, i del pobre xxx en quedar abandonat tot i que podia haver estat feliç al costat d'una bona mare, encara que no fos qui l'hagués parit.
Recomano aquest llibre i qualsevol altre de la Sílvia Romero perquè mai et deixen indiferent, personatges intensos i històries molt punyents. 

3 comentaris:

Bruixeta ha dit...

No he llegit res de la Sílvia i poder aquest es una bona opció per posar-hi remei :)

jomateixa ha dit...

Podeu mirar les ressenyes que he fet dels seus llibres i tria el que t'atregui més.

Roser ha dit...

He llegit gairebé tots els llibres de la Sílvia Romero, aquest, per mi és un dels millors. La seva escriptura és senzilla, entenedora, interessant i sempre amb un punt d'ironia. Recomano el seu darrer llibre de contes A la Colònia Hidràulica que ha estat guardonat amb el darrer premi de narrativa de l'Ametlla de Mar.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...