7 de gen. 2016

CICATRIZ de Juan Gómez-Jurado

A Simon Sax no li anaven massa bé les coses, tot i ser molt llest i haver inventat un programa que el podria fer molt ric, fins ara no ha trobat inversors i ja gairebé no li queden mobles per vendre per tal de mantenir-se a ell i al seu germà, que té síndrome de Down. La seva sort canviarà quan ell i el seu soci, i millor amic, aconsegueixen fer un tracte per tirar endavant el seu projecte. Segurament serà l'última oportunitat per aconseguir el que han buscat durant tants anys, però una dona es creuarà en el seu camí. 
Potser hauria d'haver-li preguntat per la cicatriu, potser no ho va fer perquè no volia saber-ne la resposta.
Les parts on ens relata el passat de la noia de la cicatriu estan en tercera persona, però les parts de l'actualitat estan escrits en primera persona, relatades per un Simon a qui li costa força relacionar-se amb els altres, un noi molt llest i sensible que bloqueja els records que li fan mal i busca algú amb qui trencar la solitud dels genis. Això ens el fa proper, i ens fa posicionar de seguida a favor seu.
El que comença com una biografia d'Steve Jobs es va embrutant amb la màfia russa, assassinat, segrest... L'autor ens dona molta informació sobre els protagonistes, sobre el seu passat, sobre les seves famílies, però això només ens crea més incògnites. Va deixant portes obertes i intrigues, i la tensió va augmentant a mesura que el llibre avança.
Està molt ben escrit, és un d'aquells llibres on les paraules rellisquen amb facilitat i això sumat al suspens i als moments de tensió, fa que t'empassis el llibre sense adonar-te'n.
"Joder, en qué hora me daría por meterme en esa página a buscarme novia."
 

2 comentaris:

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

Ja el tenia a la llista de lectures pendents, has fet que pugi uns quants llocs :)

Sergi ha dit...

Aquesta cicatriu és molt intrigant. Però em sembla que de moment el deixaré passar. Reis ha vingut carregat, i la pila no fa més que augmentar i augmentar... i a sobre tu hi contribueixes! Tinc llibres pendents per dos anys de lectura, si vaig al ritme de l'any passat, sense exagerar. Evidentment, al llarg de l'any n'entraran 30 o 40 més, que ens coneixem. Així que començarem l'any dient NO, probablement sigui una paraula molt repetida...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...