"Ella s'estimava més fer anar un ratolí que no pas acaronar un gat i preferia una clau de sistema abans que la clau del pis. Res no la relaxava tant com el zumzeig del disc dur."
Doncs sí, la Noa és així i en Peter també, i n'hi ha més. Hackers que fiquen el nas on no toca. Per motius diferents als dos els interessa saber que s'amaga darrere d'una corporació força misteriosa. Ella s'ha despertat en una taula d'operacions, però no era pas a cap hospital sinó en un cubicle dins d'un magatzem, ell ha trobat un document amb el nom de Persefone al calaix tancat del seu pare. El destí els unirà a ells i també al lector un camí perillós, en el desig de saber què està passant, per què els persegueixen, i per què tenen tant interès en fer-los callar.
Una lectura absorbent, una escriptora que gestiona molt bé el suspens i els moments de tensió. Ens deixa anar incògnites des del moment zero, manté l'atenció del lector durant tot el llibre, i no ens estalvia moments escabrosos. Al final ens regirarà l'estomac, i ens faran emprenyar alguns fets, però és el que hi ha.
Comentant la jugada amb les meves filles, que el van llegir primer que jo, els deia que el final em semblava una mica... inacabat. El llibre s'ha resolt bé, o molt bé, però et queda aquella sensació de... "ja està?... jo en volia una mica més!". Al buscar la biografia de l'autora per posar-la a l'apartat ESCRIPTORS, resulta que he descobert que es tracta d'una trilogia, i aquí a casa nostra, de moment, només han publicat el primer. Una part de mi s'ha emprenyat "per què no poden fer llibres de començar i acabar?", però una altra part se n'ha alegrat molt, la part que ha quedat atrapada en la història i en vol més.
Informàtica, una malaltia incurable, experiments... Una novel·la d'aquestes Crossover, que enganxa a tots els públics.
3 comentaris:
La meva llista ja és massa llarga, però si que l'apunto per la meva filla, estic segura de que l'hi agradarà i així en algun moment podré llegir-lo jo ;)
Mmm... interessant el tema. Però és juvenil? Crossover es pot dir a qualsevol cosa. És de l'estil literari del corredor del laberint o els jocs de la fam, o és un llibre de veritat? Perdó, ho havia de dir.
XeXu...ejem.
Aquest llibre no té res a veure amb els que anomenes, toca molt més de peus a terra. S'ha inventat una malaltia incurable, a part d'això la resta podria ser del tot possible. Els protagonistes són dos adolescents, però la trama és interessant i intrigant.
Publica un comentari a l'entrada