Acostumo a somiar, i gairebé mai són somnis bonics, al contrari. Això em crea angoixa, em desperto sovint espantada tot i que ja m'ha passat l'edat de cridar la mama. Doncs aquest llibre m'ha recordat les meves nits no desitjades.
M'ha agradat, m'agrada com està escrit i trobo que Josep Sampere ha aconseguit crear amb mestria un ambient de suspens que balla entre realitat i ficció de tal manera que, com els passa als personatges, el lector tampoc té clar en quin punt es troba. Genera la sensació dels somnis o millor dit, dels malsons, on vols despertar però hi ha alguna força que et va empenyent fins al final, esforçant-te per descobrir si el que està passant és possible.
M'ha agradat, m'agrada com està escrit i trobo que Josep Sampere ha aconseguit crear amb mestria un ambient de suspens que balla entre realitat i ficció de tal manera que, com els passa als personatges, el lector tampoc té clar en quin punt es troba. Genera la sensació dels somnis o millor dit, dels malsons, on vols despertar però hi ha alguna força que et va empenyent fins al final, esforçant-te per descobrir si el que està passant és possible.
L'autor no perd el temps amb descripcions ni explicacions innecessàries, però sorprenentment els escenaris i esdeveniments se'ns mostren molt clars. A mesura que avancem també anem acumulant enigmes, no sabem què està passant però a cada pàgina ho intuirem amb més claredat. Els protagonistes viuen moments tensos i angoixants que envolten també al lector i fan que comparteixi les seves preguntes, dubtes i pors.
Aquesta nit no haurien de parlar amb ningú, però de vegades no ho pots evitar, o no vols...
Aquesta nit no haurien de parlar amb ningú, però de vegades no ho pots evitar, o no vols...
3 comentaris:
Aquest l'he tingut a les mans, i pinta interessant. El recomanes, però? No dius massa què t'ha semblat, i tant de misteri pot desembocar en decepció al final...
No m'agrada parlar massa de les meves intimitats, així que havia començat a escriure i després he esborrat el primer paràgraf, ara l'he tornat a posar, potser no en la seva totalitat, però així em defineixo una mica més.
M'ha agradat, fa por, i m'ha fet entrar en la boira dels fantasmes que procuro evitar.
Moltes gràcies per la ressenya, Ramona!
Publica un comentari a l'entrada