12 de nov. 2015

SOTA L'ASFALT de Llort

A Lleida no hi ha metro, els transports públics són tots exteriors, potser per això a mi el metro m'atabala una mica. M'agrada moltíssim viatjar en tren, però gens fer-ho en metro. Això d'estar massa estona sota terra no m'atrau, i després de llegir un relat de l'Anna M. Villalonga fa poc i ara aquest llibre on se'ns mostra una cara ben fosca d'aquest submón, encara en tinc menys ganes.
Durant bona part del llibre he tingut la mateixa sensació que em provoquen algunes pel·lícules on vaig dient allò de "No, no diguis que sí", i ho diu, o... "No, no ho facis!" i ho fa, i et passes l'estona patint per ell i esperant les catàstrofes. Però millor no fer spoilers i que sigueu vosaltres els que patiu i descobriu si n'hi passa alguna o no.
És un llibre no massa llarg, sense capítols, sense grans pauses, cosa que ens empeny a avançar. Encara que hauria de matisar que sí que té petites pauses en forma d'onomatopeies o  frases curtes que li donen agilitat, intensitat i cops d'efecte. Igual com el protagonista ens diu que li sembla que va costa avall i no pot parar, l'autor aconsegueix que nosaltres també tinguem aquesta sensació i l'acceleració augmenta a mesura que també augmenta la intensitat, el surrealisme, la incredulitat i la necessitat d'una explicació.
Escrit en primera persona, amb un llenguatge àgil, entenedor i una mica enrabiat que m'ha agradat molt.
"Busco el mimetisme amb la gentada que es mou a aquestes hores pels passadissos del metro en una zona prou transitada de la ciutat. Molts tornen a casa, però altres van al teatre, a sopar, al cine, de copes, de putes. O van... O van a la merda."

5 comentaris:

Sergi ha dit...

No cal dir que aquest el llegiré, i no perquè m'ho diguis tu, eh! Hehehe. No, ja el tenia al punt de mira, encara que en tinc tants de pendents, i més que vénen... Però per mi en Llort és dels millors que hi ha en llengua catalana, no me'l penso perdre. Ja veig que em tocarà passar una estona d'angoixa subterrània...

jomateixa ha dit...

Jo no he dit que el llegeixis, només t'he dit el que hi ha i llavors... tu mateix ;D
Jo si hagués estat dins del llibre segur que les hauria passat molt magres. No m'agrada l'angoixa subterrània.

Anònim ha dit...

Sota terra no s’està tan malament, no fa fred, i no et mulles si plou.

jomateixa ha dit...

Està brut, fosc, humit, falta aire...

Anònim ha dit...

Collonades, el què passa es que els de poble esteu massa acosumats al camp

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...