"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

23 de nov. 2015

LA NOIA DE LA BIBLIOTECA de Núria Pradas

Es un llibre que em va cridar l'atenció pel títol, el tenia a la llista de pendents des de feia temps i aquest més és el llibre triat pel Grup Virtual de Lectura del Bibliobús, així que estava clar que tocava llegir-lo.
Comença el Juliol de 1909 (el meu padrí tenia sis anys), amb la setmana tràgica de Barcelona. Comencem amb la tragèdia col·lectiva i amb la personal, individual, de dues noies que perden els pares. A partir d'aquí l'autora ens anirà afegint personatges, ens passejarà pels escenaris de l'època, carrers de Barcelona, la gent de les fàbriques, trobades clandestines, els senyors i les seves intrigues, la política, la cultura.
Les dues germanes òrfenes són molt diferents, i per això aniran per camins separats per assolir els seus objectius. Això ens farà viure les diverses cares de la situació que es vivia en aquells dies. Una viurà una realitat política que la situarà al moll dels problemes de l'època i l'altra intentarà aconseguir un somni, estudiar i de rebot poder treballar a la Biblioteca de Catalunya. Casualment són els seus amors els que les fan topar amb la realitat més crua i dolorosa. Dos personatges ven diferents, l'un un lluitador, l'altre un senyor, que les abocaran enmig d'intrigues, lluites i venjances
Lluita de classes, lluita cultural, lluita feminista i lluites emocionals i personals. El subtítol ens diu "La novel·la sobre la creació de la Biblioteca de Catalunya", però hi ha molt més que això, aquest només és un dels molts escenaris amb que ens trobarem al llibre. Sempre m'ha agradat trobar-me també amb molts personatges, i aquest llibre n'és ple. Els reals es barregen amb els ficticis, així que podrem seguir camins que van i venen i es van creuant, lligant i deslligant i que ens faran arribar a un final dolç i amarg, com passa en la vida real. Un final que m'ha agradat, i m'ha fet desitjar estar allà plantada al seu costat per seguir espiant aquelles vides tan interessants.
Un llibre ben escrit i amb un estil planer que et fa fàcil la lectura. 

4 comentaris:

Bruixeta ha dit...

Fa temps, des de que vaig llegir la ressenya de Quadern de Mots, que el tinc pendent... arribarà.. :)

Helena Bonals ha dit...

Jo treballo en una biblioteca, també me'l vull llegir. Però abans n'hi van tres!

jomateixa ha dit...

És el nostre etern problema, tenim massa llibres a la llista de pendents :D

XeXu ha dit...

Sospito que no m'agradaria, així que em sembla que no temptarem la sort...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...