"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

5 d’oct. 2015

NOVES DAMES DEL CRIM a cura d'Anna Maria villalonga.

Aquest és el segon recull de relats a cura d'aquesta autora, el primer: Elles També Maten. Com no puc posar tantes etiquetes, aquest també anirà etiquetat com a DiversosAutors, però us deixo aquí els noms de les 13 autores d'aquests relats: Isabel-Clara Simó, Rosa Ribas, Anna Moner, Isabel Franc, Elisenda Roca, Blanca Busquets, Roser Cabré-Verdiell, Montse Sanjuan, Sílvia Romero, Antònia Carré-Pons, Raquel Picolo, Gemma Pasqual-Escrivà i Anna Maria Villalonga.
Sempre m'agrada tenir a mà algun llibre de relats (no sempre d'assassinats), per quan estic esperant, per quan viatjo amb transport públic, o de vegades en llegeixo entre un llibre i el següent o per trencar estones quan llegeixo llibres densos. Els llibres de relats en molts casos són considerats de menys categoria, però jo penso que és força difícil explicar molt amb poques paraules, aconseguir intrigar, no deixar indiferent, i incloure girs i sorpreses finals en la brevetat d'un relat, així que si l'autor ho aconsegueix té molt de mèrit.
Algun relat el trobarem una mica apressat, hi faltava alguna pàgina més. En un llibre amb tantes històries diferents en trobarem que ens agradaran més o menys, naturalment, però això sempre dependrà dels nostres gustos. A alguns els agrada més la negror, a altres el suspens, a altres més les policíaques... En aquest llibre hi podreu trobar una mica de tot.
No parlaré de totes perquè tampoc és qüestió de desvetllar massa cosa. Començaré per la culpable principal, Anna Maria Villalonga. M'agrada com escriu i m'agrada molt la seva capacitat per crear el suspens, encara que potser per la tensió que m'havia generat, el final l'esperava encara més esgarrifós del que ha sigut.
Alguns dels relats que s'incloïen en el primer recull han sigut punts de partida de llibres, o principis de sagues, en aquest nou recull també n'hi ha uns quants que apunten maneres perquè acabin igual, jo n'he triat un com a preferit. La Sílvia Romero és una de les escriptores que  tinc des de fa temps a la carpeta de preferides i més encara des que vaig tenir el plaer de conèixer-la en persona i poder escoltar les seves explicacions sobre la seva manera d'escriure. Em resulta molt fàcil llegir-la i m'agraden molt els seus personatges que sempre se'm fan molt creïbles. El seu relat és un cas policíac concentrat però que no li faltava res, ben explicat, ben resolt i amb el punt de crítica social just. Així que Sílvia, en vull més de la inspectora Campos i Oriol ;D
Finalment en triaré dos com a destacats. El de l'Anna Moner, potser perquè la taxidèrmia sempre té aquest punt macabre que esgarrifa i enganxa alhora. És un relat que et deixa endevinar a mesura que vas llegint, però així i tot aconsegueix sorprendre amb el final. Com a millor, triaria el de la Roser Cabré-Verdiell.  Una història inquietant que enganxa des de la primera paraula i que no deixa ni un segon de provocar sensacions. Inquietant, angoixant, impactant.
Doncs apa, a llegir.

3 comentaris:

Bruixeta ha dit...

esperant torn per ser llegit. Ja tornaré a passar :)

Roselles ha dit...

Jo igual, el tinc esperant torn. Ganes hi ha, eh?

Roser Cabré-Verdiell ha dit...

Moltíssimes gràcies per aquesta ressenya. Em fa extremament contenta que la Petra t'hagi impactat!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...