"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

27 d’oct. 2015

LA NOIA DE LA PLUJA de Sergi Purcet

És el primer llibre d'aquest autor amb qui comparteixo algunes passions i addiccions, totalment legals, no sigueu malpensats. Des que  em va dir que havia escrit un llibre que tenia ganes de llegir-lo, però només era un projecte, encara hauria d'esperar uns mesos fins que el llibre es materialitzés. Ja a les meves mans, quan vaig llegir al pròleg d'en Salvador Macip que anomenava autors de referència del Sergi Purcet, vaig recordar que no acabem de lligar en alguns gustos i em vaig espantar una mica, però el final del primer capítol acaba amb la frase:
"El primer cop que la vaig veure, la noia de la pluja potser no em va veure a mi."
Doncs, aquí em va atrapar. Em va atrapar la noia i em va atrapar la escena, que vaig poder veure amb tota claredat (potser perquè m'agraden les escenes amb pluja).
El llibre està escrit en primera persona i ens deixa compartir els sentiments i les preocupacions del protagonista. L'Albert és un jove advocat que està aconseguint els seus somnis i cada cop té més èxit en el món laboral. Li agrada la feina i gestiona la seva vida d'una manera freda i calculada, on els sentiments queden en segon terme. En alguns moments m'ha recordat els protagonistes de The Firm o The wolf of wall street, encara que la trama d'aquest llibre va per un altre camí.
Una noia sota la pluja, una mirada, una sensació, alguna cosa que crida la seva atenció. Llavors no sap què, però tot canviarà a partir d'aquell moment. El "clic" s'ha produït encara que ell no en serà conscient fins que hi hagi altres topades casuals que deixaran una sensació una mica irreal. De vegades les casualitats esdevenen per algun motiu que se'ns escapa. Saber qui és aquesta noia es convertirà en la seva obsessió, en el seu objectiu gairebé per damunt de tot, i també en el nostre, és clar.
Ens posarem a la seva pell i l'acompanyarem en una cerca envoltada de misteris, de dubtes i desconfiances, alhora que anirem coneixent millor l'Albert, el seu passat, la companya que comparteix estones de plaer sense compromís, els seus amics, uns molt diferents dels altres...
Fins i tot quan ja ens ha desvetllat algunes incògnites continua captant la nostra atenció fins al final, esperant un nou gir, una nova direcció on fixar la mirada.
Voleu saber qui és la noia de la pluja? De vegades per seguir endavant és millor recordar, de vegades cal oblidar. 
(Un nou autor de qui col·leccionaré els llibres ;D)

9 comentaris:

Bruixeta ha dit...

Tal com el presentes agafant ganes de saber qui és aquesta noia sota la pluja. El tindré en el punt de mira.

McAbeu ha dit...

Jo també ja el tinc en el punt de mira i després de llegir aquesta ressenya teva encara amb més ganes. Espero llegir-lo ben aviat.

Salvador Macip ha dit...

No cal que t'agradi Murakami per disfrutar d'aquest llibre! :)

Lau Rhead ha dit...

La veritat és que té molt bona pinta, i mira que jo no sóc massa d'aquest gènere però ja va essent hora que obri nous horitzons. El tindré en compte.

Juanjo ha dit...

Lectura decepcionant!!! No la recomano. L'únic ressenyable és el pròleg i la coberta.

Javi Javi ha dit...

Salvador, no fiquis a Murakami en el mateix sac.

Has de defensar Sergi Purcet, és clar, perquè és amic teu i has escrit el pròleg. Però saps perfectament que és una obra d'un nivell inferior a mediocre.

Jo opino ha dit...

En literatura les obres estan unides als autors (tumateixa has escrit sobre el Sergi Purcet al comentar la novel·la). No es pot parlar de Mein Kampf, sense parlar d'Adolf Hitler. Som esclaus de les nostres paraules i amos dels nostres silencis. Aquell que durant molts anys ha criticat i menyspreat d'altres des de l'anonimat, en sortir a la palestra pública no es mereix rebre la bona voluntat que demanes per ell. Reciprocitat.

Rosa Castellera ha dit...

Veig que has eliminat el meu comentari on explicava que la novel·la LA NOIA DE LA PLUJA del Sergi Purcet m'ha semblat molt masclista. No és una novetat venint d'ell, que es retrata habitualment en els seus comentaris, com el dirigit a la novel·la LA MERCERIA, de Teresa Roig, en el teu propi blog: "Me l'imagino com un llibre per dones'".

Que censuris el meu comentari no vol dir que LA NOIA DE LA PLUJA deixi de ser una novel·la masclista, perquè ho és, però sí que mostra la teva intolerància respecte a altres opinions que no s'assemblin a la teva. I el que sí que penso també és que no tens ovaris per censurar-li a ell.

jomateixa ha dit...

Si no ho recordo malament vaig esborrar comentaris on feien referència a tweets i altres similars, perquè em semblava que no es referien al llibre directament.
No recordo exactament el teu comentari, i sento haver-lo esborrat si feia una crítica del llibre com la que acabes de fer, que em sembla del tot vàlida, si és el que penses.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...