22 d’oct. 2015

EL ÚLTIMO ARGUMENTO DE LOS REYES de Joe Abercrombie

Aquest és l'últim de la trilogia La Primera Ley.
Com passa en aquests tipus de llibres, si són bons, els personatges t'enganxen i en part desitges que no s'acabi, però l'autor fa que el final d'aquest llibre sigui gairebé igual com el principi del primer, així que podria ben bé tornar a començar una nova saga, però tranquils, que de moment, aquí s'acaba, i amb això de que acaba com comença no vull dir pas que no ha passat res, al contrari, uf, si n'ha passat de coses!
M'he adonat en alguns moments que em faltava alguna cosa... ja patia en altres llibres d'aquest estil perquè la comunicació és lenta, però si no m'equivoco, en aquests tres llibres no he vist ni un trist colom missatger ni un corb missatger ni res similar, només persones missatgeres que es fan un fart de córrer. Lent i perillós, però què hi farem. També m'he de seguir queixant de que hi ha molt poc protagonisme femení, ja sé que potser l'ambientació medieval fa que sigui masclista, però en altres sagues la presència femenina té un paper una mica més notori. Tot i que una de les protagonistes és una dona que sí que té un grau elevat d'influència en el desenllaç, em sembla que hi havia d'haver més dones amb rellevància.
En aquest llibre hi ha força batalles, però ho he suportat bé perquè hi ha també una gran alternança dels protagonistes, cadascun amb la seva lluita, totes força diferents, unes més multitudinàries altres més personals, totes amb planificacions diferents així que no es fan massa pesades. A més, si ho barregem amb les intrigues i amb l'enginy i la ironia d'en Glotka, tot passa més bé. 
El millor ha estat quan tot i tothom conflueix en un punt. Les intrigues i els plans que coneixíem i els que ignoràvem arriben a la conclusió, al desenllaç. En el moment en que s'atansa el final, en el moment on les diferents lluites i batalles s'han unit, us puc assegurar que he tingut més de 200 pàgines totalment taquicàrdiques, on no podia parar de llegir. Realment esgotadores. Perdrem alguns personatges pel camí és clar, però ens quedaran els necessaris per desentrellar-ho tot. Alguns ens faran patir força, alguns voldríem que acabessin de manera diferent, però altres tindran el que es mereixen. També n'hi haurà que ens decebran, és clar, i un cop solucionades les principals qüestions, disputes i venjances, unes de més bona manera que altres, cal preparar les peces per tornar a començar el joc. Recollir les que han quedat senceres, posar-ne alguna de nova i tornar a deixar-ho a punt perquè es pugui començar una nova partida.
Em va enganxar des del primer llibre, però la saga ha anat in crescendo i l'últim és el més intens.
Us recordo que la saga també serà còmic i en podeu veure un avanç aquí.

1 comentari:

Anònim ha dit...

En general estic bastant d'acord amb tu.

Ja ho diuen que la història es cíclica, per tan no estrany que la cosa acabi tal i com ha començat.

Cert, no hi ha pràcticament cap noia, però mentiria si et digués que jo les he trobat a faltar...

Glotka es de llarg el millor personatge!

Estic amb tu, la trilogia va de més a menys, al final es força intens i lluny del tòpic final de menjar perdius.

Podria comentar més, però es tonteria perquè segur que ja et vaig llegir els meus posts parlant sobre la trilogia, te'ls has rellegit després d'acabar-la per veure si estàs d'acord amb mi?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...