"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

21 de set. 2015

PUTA PASTA de Emili Bayo

Guanyadora del VI PREMI CRIMS DE TINTA
Si fa temps haguéssim dit... "hi havia una banquera, un empresari i un polític"... potser hauria semblat que estàvem a punt d'explicar un acudit, però ara mateix si ens trobem aquestes paraules juntes ens suggereixen ràpidament un cas de corrupció. Hi afegirem també un policia i un periodista que comparteixen nits etíliques i unes carreres professionals mig estroncades, algun sicari, una dona imponent i un voluntari per a ser el sac dels cops, i ja tenim tots els ingredients imprescindibles per fer una novel·la negra a l'estil més clàssic. 
Malgrat que el Marc va poder allunyar-se de les misèries i males companyies que van acompanyar-lo en la seva infantesa a Lleida, gràcies als estudis i al seu trasllat a Barcelona, les previsions no han estat tan encertades i la vida l'ha fet anar per camins que ell hauria desitjat més profitosos. Està divorciat, però no pot aconseguir que la dona deixi d'assetjar-lo, va intentar ser escriptor, i ara intenta guanyar-se la vida fent correccions i escrivint discursos i articles per a altres en una "empresa" pròpia, feina que cada cop va a pitjor. Per això quan la Vero, una bellesa que coneix des de petit, li proposa una feineta il·legal, acaba acceptant-la degut a la seva situació econòmica desesperada, tot i que la primera intenció i el que li dictava la raó, havia estat refusar-la.
"Jo era un simple negre de prosa guarnideta i cultura moderada. Un enamorat de la tranquil·litat i de les pel·lícules velles..."
Aquí començaran una serie de peripècies il·legals que faran que el protagonista acabi perdent totalment el control de la seva vida. Alternant humor i tragèdia, l'autor anirà afegint els ingredients poc a poc, en l'ordre correcte, seguint la recepta d'un bon trhiller, per aconseguir que el grapat de personatges i els girs constants facin que ens esperem molts possibles finals i això ens mantindrà alerta fins a l'última pàgina.
Escrit amb un llenguatge molt proper però no tan groller com el títol faria pensar, amb moltes referències a pel·lícules clàssiques, amb un ritme àgil i gens complicat, que fa que t'empassis la novel·la sense entrebancs.

3 comentaris:

Bruixeta ha dit...

Fa temps que el tinc a la llista de pendents... Aix... algun dia la reduirem? :)

cantireta ha dit...

Jo no només vull llegir-lo, sinó portar-lo a l'escola!!

:-))

jomateixa ha dit...

A quin curs?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...