"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

8 de set. 2015

L'ESTIU QUE COMENÇA de Sílvia Soler

Acaba gairebé com comença, amb imatges de platja i somriures, però en la vida de qualsevol persona hi ha molts moments. Moments dolços i amargs, moments de platja, moments de tragèdies, de somriures i de desesperació. Aquesta és la història d'unes vides que queden lligades per la forta amistat de dues dones, dues amigues que desitgen des de l'embaràs que els seus fills també o siguin, "o si són nen i nena, potser s'enamoraran". 
Des d'abans de néixer, les vides de la Júlia i l'Andreu estan lligades per l'amistat de les seves mares i per molt que vulguin esquivar el destí, aquest sempre els acaba atrapant.
Està molt ben escrita, té poca palla i l'autora va directa als moments més destacats de les vides dels protagonistes i dels que els envolten, sense massa floritures i realment ens sap transmetre molt bé els sentiments. 
No la definiria com una novel·la romàntica (que són les que menys m'agraden), però tampoc és de les que em criden més l'atenció, malgrat això, ha estat una bona lectura.

8 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

A mi em va agradar... M'agraden les novel·les que tenen poca palla i que van al gra de les coses importAnts... La segona que llegeixo de la Sílvia Soler i les dues m'han agradat...

XeXu ha dit...

A risc que em tireu la cavalleria per sobre, diré que té pinta de llibre per dones. Ja n'he llegit diverses ressenyes, i no m'hi acabo de decidir, tot i que en parlen bé.

Oliva ha dit...

POTSER LO MI8LLOR DE LA SRA.SOLER,PERO...TINC LA SENSACIO QUE ES UNA NOVEL-LA,DELS ANYS "60",COM FORA DE TEMPS,COM JA LLEGIDA.
LA TECNICA MOLT BONA.

M. Roser ha dit...

Jo també l'he llegit i m'ha agradat...

Elfreelang ha dit...

a mi em va agradar ....està ben escrita, és llegidora ....vull dir que flueix la lectura sense entrebancs , ara bé potser hi ha un munt de novel.les que m'han agradat més

jomateixa ha dit...

XeXu, potser sí que tots els de la Sílvia Soler són una mica per a dones.

Mireia ha dit...

Buf... crec que és de lo més dolent que he llegit en molt de temps. Per mi, avorridíssima, previsible i fins i tot em feia una mica de vergonya de llegir. Això que diuen per aquí de que és per a dones... m'ofen!!! ;) No crec que torni a llegir cap més novel·la de la Sílvia Soler. El que més greu em sap és que la vaig regalar.

Jan ha dit...

A mi aquest em va encantar, em vaig implicar moltíssim amb els personatges i encara avui, després de més d'un any des de la lectura d'aquest llibre, me'n recordo de la història.
Una abraçada,

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...