1 de set. 2015

EL SECRET DE VESALIUS de Jordi Llobregat

En Jordi Llobregat ha fet una gran feina a l'hora de traslladar-nos a l'època. Ha sabut envoltar-nos de cada un dels ambients, Oxford, la primera Exposició Universal a Barcelona, els hospitals, els barris més conflictius, pobres, bruts i misteriosos, les clavegueres... Carrers, persones, personatges i costums descrits molt acuradament. Una gran feina d'ambientació que ens farà fàcil traslladar-nos a l'època. Any 1888.
Des del primer moment ens enganxarà des de totes les vessants, el misteri per suposat, unes noies desapareixen i quan són trobades esgarrifa l'estat dels seus cossos, però les incògnites que l'autor ens planteja al voltant dels diferents protagonistes també ens mantindran alerta i intrigats. 
Una de les víctimes és un home, el pare de Daniel Amat. Aquest haurà de tornar d'Oxford, on havia començat una nova vida, per enfrontar-se a un passat que s'esforçava per oblidar. En Bernat Fleixa, periodista, l'enredarà perquè l'ajudi a investigar, i en Pau Gilbert, un destacat estudiant de medicina, acabarà de formar aquest variat equip d'investigació. Cadascun amb els seus problemes i els seus secrets, els seus amors i desamors. Uns personatges molt complerts i atractius.
Cal que digui que he endevinat algunes coses bastant d'hora, però potser era el que volia l'autor. Així i tot, el joc és molt complert i ens va guardant sorpreses i girs perquè ens hi quedem enganxats fins al final.
El llibre transcorre en un compte enrere durant els vint-i-quatre dies abans de l'Exposició Universal de Barcelona. Al final ens trobarem amb diferents escenaris que s'alternen per mantenir la tensió. Situacions de camí al desenllaç que ens esgarrifaran, ens posaran nerviosos i ens sorprendran.
La cerca constant de la ciència mèdica per aconseguir nous descobriments i el perill que aquests caiguin en males mans. La situació de les dones, clarament desigual en tots els sentits. Una Barcelona moderna que avança amb força cap a la modernitat, malgrat la corrupció, de la que pel que es veu no hi ha segle que se'n deslliuri. Superstició, llegenda i misteri i també algunes dosis de romanticisme. Un còctel potent.

4 comentaris:

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

Per mi va ser una grata sorpresa. Una de les millors lectures dels últims mesos i això que al principi vaig començar amb certa recança.

Sergi ha dit...

Mmm... que està aquesta novel·la en promoció? Ja l'he vist ressenyada avui mateix en altres bandes... de moment la deixarem estar, a veure si em persegueix gaire més.

jomateixa ha dit...

Fa més d'un mes que el tinc a casa a l'espera i fins ara no li ha tocat el torn. Ha sigut casualitat i una sorpresa que avui l'haguem comentat alhora amb la Bruixeta.

Jordi Policarp - Els llibres del celler ha dit...

Aquest és un llibre que més aviat d'hora que tard també caurà a les meves mans.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...