21 de jul. 2015

LA VOZ DE LAS ESPADAS de Joe Abercrombie

Primer llibre de la trilogia de LA PRIMERA LEY.
Feia temps que no llegia llibres d'aquest gènere, estic esperant els últims de la saga de Cançó de Gel i Foc, però em sembla que va per llarg. Segons sembla aquests són una trilogia ja acabada i publicada i això em va fer decidir (culpa del Sr.Pons), però... l'any 2011 Abercrombie va signar un tracte amb l'editorial Gollancz per escriure alguns llibres més situats en el món de La Primera Llei, encara que seran històries independents (espero).
Un món medieval fictici, amb una mica de màgia. Resulta fàcil entrar-hi i anar absorbint els personatges perquè l'autor aconsegueix que establim complicitats amb tots ells. Uns personatges amb molta força, cadascun amb les seves peculiaritats. No són tan complexos com els de Joc de Trons, no hi ha tants personatges, però també tenen aquell equilibri o desequilibri que fa que no acabin de ser ni massa bons ni massa dolents (encara que de vegades Déu ni do), i això fa que costi decidir-se per un favorit. 
M'agrada en Logen amb la seva part amable, sensible i la seva brutalitat, que quan se les veu negres sempre diu "más vale ser realista con este tipo de cosas" i quan se'n surt es repeteix uns quants cops "sigo vivo"; en West, que em va agradar de seguida i que espero que més endavant tingui més protagonisme, encara que també té una part fosca; en Jezal, encara massa jove, caradura, altiu i innocent alhora; el mag Bayaz, i els estranys personatges que l'envolten... i tot i que la part que m'agrada menys és la de la inquisició per motius obvis, també m'agrada molt en Glokta, un dels inquisidors principals,  que crec que és un dels personatges més complerts. Terrible, maquinador, odiós, alhora que et genera compassió pel que ha passat pel camí abans d'arribar on és i pel que sofreix, però el millor del personatge a part de la seva intel·ligència intrigant, és  sobretot que anem llegint els seus pensaments, que estan plens d'un humor irònic i força cínic. Aquesta part m'ha agradat molt.
I les dones? doncs això em vaig preguntar jo durant unes quantes pàgines, perquè crec que va tardar massa a fer aparèixer les protagonistes femenines, però malgrat l'espera, també n'hi ha unes quantes amb molta força que van guanyant terreny i m'han agradat molt. L'Ardee , la Ferro i la Vitari. La meva preferida, la Ferro, tot i que em sembla que la Vitari donarà molt joc en els propers llibres.
En aquest primer llibre el més destacable és la presentació de tots els personatges, els coneixerem i ens els farem nostres, ens enganxaran i ja podrem avançar amb força, perquè les guerres s'apropen per diversos fronts, i els protagonistes no esperaran a que arribin, les aniran a buscar. M'ha semblat molt bona la proporció de lluites, intrigues, aventures, i espero que en els propers llibres la mantingui (no m'agrada que guanyin en proporció les estones de batalla o baralles).
He trobat estrany que no hi hagués a les primeres pàgines un plànol, com sol passar en aquests llibres, per ajudar a situar-te, però he trobat aquest.
Vull alternar la trilogia amb altres lectures, i francament, he tingut que fer un esforç per no anar a buscar el llibre següent quan he tancat aquest.

5 comentaris:

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

Tot i començar a estar un xic cansada de trilogies varies... aquesta té tots els números per acabar a la meva llista de pendents, al menys el primer (desprès del desastre del primer de la última trilogia encetada ( la de les avies i el cuiner)... vaig amb peus de plom)

jomateixa ha dit...

A veure si t'agrada.

Sergi ha dit...

No, no tinc temps vital ara per enfrontar-me amb aquestes obres tan grans i tan enrevessades. M'espero el gel i el foc, o a l'assassí de reis, però no posaré més mons medievals inventats amb una mica de màgia a la meva vida. El Pons et porta pel mal camí.

Anònim ha dit...

Jo estic a poques pàgines del final de la trilogia!

Cada vegada veuràs que de bons els personatges no tenen res, però es justificable perquè en un mon així els bons no poden sobreviure.

Que no son tan complexos com els de joc de trons? Discrepo bastant. Gràcies a que no n’hi ha tants personatges l’autor pot aprofundir més en cada un d’ells. En Glokta precisament, un personatge torturat literalment! Tal com tu dius gràcies a que coneixem els seus pensaments es converteix en el millor personatge, a part que es el més espavilat. Sóc el fan número u d’en Glokta, es nota? xD

A mi també m’agrada molt el Logen, però fa bastanta por, no voldria pas tenir-lo al costat.

Sense explicar-te res només dir-te que els teus desitjos sobre en West es veuran complerts i veuràs com tot i semblar el més bo de tots plegats també perd els papers, en aquesta trilogia ningú se salva de ser una mica malparit.

En Jezal es el personatge que més evoluciona, ja ho aniràs veient...

Es cert, hi ha poques dones, i no tenen gaire protagonisme, tot i que el seu paper es molt important en algunes situacions. Però el mon on s’ambienta la novel•la es masclista, per tan es normal que les dones hi pintin poc en les esferes de poder. En els mons de fantasia ja sol passar basant això, i sinó mira el senyor dels anells, quantes dones importants hi ha? Una?

Tal com està la situació ja veus que es totalment inevitable que en els propers llibres et trobis batalles, però no pateixis, lo important continuen sent els personatges, no se’t faran pas pesades les batalles. El segon llibre i el tercer son més interessants perquè l’acció s’ho val, ja ho veuràs.

Lo del mapa es cert. Jo també vaig trobar el mateix mapa. Però bé, el mon en si mateix no es gaire complicat. La gent està al mig i al nord n’hi ha uns i al sud n’hi ha uns altres, no té massa complicació.

Per què fas una pausa? Són tres llibres però per comoditat, la història es seguida, saltar d’un llibre a un altre es com fer un canvi de capítol i el més important ja està tot escrit, per què esperar?

jomateixa ha dit...

Bé, és com quan menges alguna cosa que t'agrada, que la vols fer durar més, però no tardaré a agafar els altres dos, segur. La temptació...
Potser sí que els personatges també són força complexos però com no n'hi ha tants els pots assimilar molt millor.
Estic totalment d'acord amb tot. Els pensaments d'en Glokta, li dona molt als llibres i suposo que hi hauria més protagonisme femení si hi hagués més "intrigues de palau", però en aquest cas la política i les guerres guanyen, per tant, el protagonisme masculí. Tot i que en altres llibres d'aquest tipus ho enfoquen des d'un punt de vista més equitatiu.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...