La meva filla petita (14) va triar aquest llibre com a lectura no obligatòria, i uns dies després vam tenir aquesta conversa:
jo: Males notícies.
ella: Què? (és de poques paraules)
jo: he vist que hi ha una segona part.
ella: doncs ja la pots comprar, que estic a punt d'acabar-lo.
I a sobre no em puc queixar, perquè tota la culpa és meva. Bé, segur que tota no. (^__^)
Per protegir la humanitat, van internar els més petits en centres totalment automatitzats, impedint-los tot contacte amb l'exterior. Internats per a nenes i altres per a nens. Reben una excel·lent educació impartida per hologrames, però després de quinze anys una inundació destrueix l'internat. Llavors la Daina i la seva germana bessona, que fins ara havien estat protegides i centrades en la seva educació, i només havien tingut com a companyes a les altres noies, s'hauran d'enfrontar a una realitat molt diferent a la que havien conegut i hauran de sobreviure en un món altament hostil estructurat en comunitats força violentes.
Per protegir la humanitat, van internar els més petits en centres totalment automatitzats, impedint-los tot contacte amb l'exterior. Internats per a nenes i altres per a nens. Reben una excel·lent educació impartida per hologrames, però després de quinze anys una inundació destrueix l'internat. Llavors la Daina i la seva germana bessona, que fins ara havien estat protegides i centrades en la seva educació, i només havien tingut com a companyes a les altres noies, s'hauran d'enfrontar a una realitat molt diferent a la que havien conegut i hauran de sobreviure en un món altament hostil estructurat en comunitats força violentes.
Es llegeix ràpid, l'acció et va empenyent, ara hi ha un segrest, ara un rescat, ara una mica de flirteig (poca cosa), ara amistat, ara més violència, mutilacions... És força interessant com la protagonista, la Daina, va evolucionant i després d'haver viscut protegida de tot, es va adaptant amb valentia. Tot i que en un principi sembla que vagi adreçat al públic jove, l'autor no estalvia duresa alhora de narrar els fets.
Està escrit en primera persona i resulta fàcil i alhora interessant posar-se al lloc d'aquesta noia i veure el món amb els seus ulls, com si el veiéssim per primera vegada i d'una manera força crítica.
En la segona part "La Decisió d'en Viggo", l'autor passa a la tercera persona i així ens dona una visió menys centrada de la història. Podrem veure per una banda les bessones i en Viggo, i per l'altra la Milena, cada part ens mostrarà perspectives diferents, i en aquest segon llibre crec que podríem dir que encara obre més la franja d'edat dels lectors.
Zona Prohibida ha guanyat el Premi Protagonista Jove, un premi que és votat per joves d'ESO i Batxillerat.
Us deixo una entrevista a l'autor parlant dels llibres i així us en feu una idea millor.
Us deixo una entrevista a l'autor parlant dels llibres i així us en feu una idea millor.
5 comentaris:
Sembla que els jocs de la fam funciona perquè es veu que mola fer-ho passar malament a una adolescent fent-li passar moltes proves en un mon distòpic, i si fem una cosa anomenada el corredor del laberint? Sembla que el corredor del laberint funciona i si fem el mateix ? Booom 500 llibres iguals.
Una mica de raó la tens.
Potser és una mena de venjança contra els adolescents, fer llibres i pel·lícules on les passen magres.
No m'ho puc creure!!!! passo per aquí i no apunto el llibre a la llista de pendents! No es l'estil de lectura que a mi m'agradi, ara això no vol dir que no arribi a casa... tot es qüestió d'esperar que la meva de filla ho vegi. Té 21 anys, però es el tipus de llibre que l'hi agraden ( Ara està amb els quatre de Divergent, desprès d'haver acabat els dels Jocs de la fam)
Les meves filles també els han llegit, i després el Corredor del Laberint i ara aquests, i encara que el Pons tingui raó, i tots tinguin elements comuns, són diferents i enganxen.
Com que en Pons té reó, i tots ho sabem, tampoc apuntaré aquest llibre a la llista, cosa que està molt bé, per deixar descansar la llista de pendents. Darrerament li estic donant molta treva, però els peus ja volen portar-me a alguna llibreria, fa dies que em ronda la idea... fa mesos que no compro llibres, mesos!
Publica un comentari a l'entrada