"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

16 de març 2015

MI GRAN VIAJE A LOS 40 de Ferran Blanch

Aquesta setmana parlaré de primers llibres publicats...
Crec que no he parlat mai de cap llibre de viatges. Doncs ja va sent hora.
Hi ha dies que esteu una mica farts de tot. Dels horaris laborals, d'anar sempre seguint el corrent, de la falta d'emocions... No us agradaria agafar un avió i començar un viatge sense data de retorn? Quants ho heu pensat algun cop? Doncs, que aixequi la mà qui ho hagi fet?... Ja m'ho pensava.
La veritat és que jo no viatjo massa i quan ho faig m'agrada tenir-ho tot una mica planificat. El viatge que ens narra en Ferran Blanch vindria a ser tot el contrari. 
Va deixar la feina en "stand by", va agafar un avió amb la seva parella i van plantar-se a Nova York. Compren una casa mòbil, ni massa gran ni massa petita i apa! a fer quilòmetres. Anar decidint on vols anar, sense presses, sense compromisos, sense data límit. Vivint i aprenent, per encarar a la tornada la vida des d'una perspectiva nova.
El llibre és una crònica de viatge, amb capítols curts, que ajuden a que no es faci gens pesat. No l'he llegit tot seguit. Em deia a mi mateixa, a veure avui on anirem, i en llegia uns quants capítols. En Ferran Blanch ens dona informació útil, ens explica anècdotes, ens deixa compartir una experiència que no es fàcil que es repeteixi i que finalment va durar 6 mesos i 6 dies, on van viatjar per Amèrica del Nord i alguns països de Centreamèrica. L'autor ve del món audiovisual, i a mi tampoc m'hi haurien sobrat algunes fotos del viatge.
M'ha semblat un viatge molt valent, en molt sentits. Naturalment, no es pot explicar tot el viscut durant sis mesos en poques pàgines, i m'han quedat preguntes per fer-li. Però com és Lleidatà i d'aquí poc començarà les presentacions del seu nou llibre "Desmemorias de un pez en el desierto",  que en aquesta ocasió es tracta d'una història fictícia. Sembla que serà una tragicomèdia, escrita amb un estil irreverent, irònic i imprevisible.
Potser tindré ocasió de fer-li les preguntes que m'han quedat pendents i altres sobre el nou llibre, en persona, en alguna de les presentacions que farà a LLeida (16 Abril, Cafè Teatre 19:30; 17 Abril, Llibreria Caselles 19:00 i a Beat, Cafè i Soul a les 21:00).
Si voleu saber-ne més podeu visitar la seva web, o el seu bloc. I també us deixo un tràiler per què us en feu una idea millor.

3 comentaris:

Lau Rhead ha dit...

Hola! Ostres, m'encanta aquesta gent que fa les coses sense pensar y gaudeix de cada moment, de debò, els admiro molt! Hi faré una ullada al blog, que promet ser molt interessant, igual que el llibre.

XeXu ha dit...

Potser sí que algun cop he pensat en fotre el camp sense bitllet de tornada, encar aque no era de veritat, i ha estat només plantejar-me viure fora una temporada. Però si bé m'agrada viatjar, i em podria plantejar moltes coses, no suporto que m'ho expliquin. Molt amic ha de ser el que em foti la xapa sobre un viatge perquè li mostri el més mínim interès. Llibres de viatges? No no, gràcies. Gairebé els prefereixo eròtics...

@ferran71 ha dit...

Moltes gràcies per comentar el meu llibre. Em fa molta il·lusió.
Varies son les persones que em comenten lo de l'absència de fotos en el llibre. Per aquest motiu, tothom que vulgui xafardejar les fotos, ho pot fer en el propi blog del viatge o del web picassa, on estàn ordenades per zones.
Gràcies de nou!
http://dosencarretera.blogspot.com.es/
https://plus.google.com/photos/+FerranBlanch/albums?banner=pwa

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...