"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

30 de març 2015

ELS BESSONS CONGELATS de Andreu Martín i Jaume Ribera

El Flanagan no és un personatge nou. L'Andreu Martín i el Jaume Ribera el van crear fa temps, i des de llavors ha donat moltes bones estones. Encara que no és necessari haver-los llegit tots per llegir aquest.
Al Flanagan se li han complicat una mica les coses. Tot i que la seva idea era estudiar criminologia, el seu pare li ha buscat una feina. L'economia familiar passa un mal moment i ell haurà de començar a treballar en una gestoria com a noi dels encàrrecs. Es troba en una situació desesperada, ha de trobar una altra feina abans del dia 1, que és quan ha de començar a treballar. Una feina que que s'adigui més amb les seves preferències i li doni un sou similar. Així que decideix oferir els seus serveis a una agència de detectius, tot i que el seu amic Xarxenèguer voldria que tinguessin agència pròpia. 
El noi accepta una prova, resoldre el cas dels bessons congelats, una història que sembla força irreal, un cas que va passar fa set anys. En definitiva, un cas impossible de resoldre. Ho aconseguirà?
M'ho he passat molt divertit amb el Flanagan i el seu amic. Crims, persecucions, gent rara i raríssima, i també gent perillosa, i algunes noies, és clar. Uns investigadors que semblen una mica nyaps, però que van lligant caps i seguint pistes a empentes i trompicons. 
Escrit amb un estil planer i desenfadat, mig seriós, mig comèdia. És un llibre intrigant de principi a fi.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Tinc molt bons records de la sèrie d'en Flanagan, en vaig llegir uns quants, i després li vaig perdre la pista, tot i que sé que n'hi havia més. La meva mare, que és de novel·les de sang i fetge, sé que els ha rellegit i que li han tornat a agradar. Així que potser és hora de fer un 'remember' amb una història nova. M'interessa aquest, i torno a odiar-te perquè fa dies que no compro llibres, estic en reabilitació, i vas tu i em poses la mel als llavis... Ja t'entendràs amb el meu terapeuta!

Ara seriosament, tinc un dubte. En Flanagan no ha crescut des d'aquelles obres, o no perceptiblement almenys? Perquè si hagués seguit la prograssió d'edat com altres detectius de sèrie ara hauria de ser més ganàpia que jo i no estaria per massa festes...

jomateixa ha dit...

T'entenc perfectament, a mi amb els llibres em passa com amb els règims, quan penses que no ho hauries de fer te n'agafa més ganes... Quan penses que no hauries de menjar tanta la xocolata, que no hauries de comprar tants llibres durant una temporada...
Amb els personatges, ja se sap, envelleixen a una velocitat diferent, i en Flanagan encara està a la frontera de l'edat adulta.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...