23 de febr. 2015

WONDER de R.J. Palacio

Sempre m'han agradat els actors que  són capaços d'interpretar personatges molt diferents. En el cas dels escriptors em passa una mica el mateix. M'agrada que quan es posin a la pell d'un personatge el facin totalment creïble. L'autora d'aquest llibre s'ha posat a la pell no sols de l'August, cosa que no és fàcil, sinó també de la seva germana, dels seus pares, dels seus amics...

L'August va néixer amb problemes de salut i una greu deformació a la cara. No ha pogut anar mai a l'escola per culpa de les moltes operacions que li han hagut de fer. Ara ja té deu anys, la seva salud és més estable i aquest any els seus pares han decidit que ja hi podria anar. Ser nou en una escola és dur, però si a més tens una cara que fa que la gent s'espanti. Literalment. La cosa és encara més complicada.
Un llibre ple de lliçons d'humanitat, de valentia, de tolerància. D'aquells de, ara ric, ara ploro. Està dividit en vuit parts, cada part amb un narrador diferent, així que viurem el primer any escolar de l'August des de punts de vista també força diferents, cada un amb els seus problemes particulars, molts dels quals estan provocats involuntàriament, però inevitablement, pel nen.
Amena, divertida i molt tendra. Amb uns personatges que ens guanyaran la partida sense remei. Amb uns capítols curts i altres curtíssims. Tot això fa que ens anem empassant el llibre com si res, encara que ens deixi sensacions molt intenses.

8 comentaris:

Carme, Quadern de mots ha dit...

Aquest sí que me l'apunto.

jomateixa ha dit...

Jo feia molt temps que tenia ganes de llegir-lo i ara ja tinc a la llista el que el segueix "El capítol del Julian"

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

Apuntat també per part meva

Lau Rhead ha dit...

Hola! Quin llibre, mare meva... No podia parar de llegir, els capítols curts i amb la informació necessaria per a voler llegir més i més. Els personatges són adorables i, com dius tu, les lliçons que hi a a dins són gairebé millors que la història, que mira que és dir. Un llibre que s'ha de llegir sí o sí ;)

Sergi ha dit...

Se n'ha parlat molt i sempre bé, però el tema que tracta no m'acaba d'atreure. És d'aquells llibres que probablement m'agradaria, però de moment li donaré llargues. Fins i tot l'he tingut a les mans, eh? Però m'hi he d'acabar de decidir.

Carme Rosanas ha dit...

Em sembla que és un llibre que agrada a tothom...
A mi també. Tinc pendent el del Julian...

Gemma Sara ha dit...

El tinc clissat de fa temps, normal! Crec que un dia d'aquests caurà,a més el deixes molt bé...

Pchan ha dit...

No sé si m'acaba de convèncer he llegit tantes coses d'aquest llibre, de molt bones i de molt dolentes, que ara mateix no sé que fer, ja m'ho pensaré.
Vagi bé^^

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...