2 de febr. 2015

L'AMANT XINÈS de Margarida Aritzeta

Ja havia llegit altres llibres d'aquesta autora i m'agrada com escriu, així que no era pas una aposta a cegues. 
Vaig conèixer la inspectora Fuster a "Elles També Maten", i ja prometia. Una dona intel·ligent i autoritària quan fa falta, però també força esbojarrada en la seva vida personal. Amb un passat que l'ha marcat i que encara té força influència en la seva vida actual, malgrat que ella no ho vulgui reconèixer. En aquest cas s'haurà d'enfrontar a tres assassinats, que semblen relacionats, encara que la tercera víctima és força diferent de les dues primeres.
És un llibre que a estones té un aire de sèrie americana, i a estones és molt de casa nostra, on també ens parla de temes que ens preocupen actualment. M'ha agradat que aquests temes no facin ombra a la part més criminal. La trama enganxa, com més coses descobreixen, més embolicats i perduts sembla que estan les investigacions, i l'autora ens manté encuriosits fins al final.
Un petit apunt sobre "la veu" que sent la inspectora Fuster, el seu altre jo que l'ataca quan menys ho vol. Tots tenim una veu que escoltem més o menys. Però en un principi em semblava que aquí tindria més protagonisme, i després tampoc ha sigut tant. Així que he quedat dubtosa de si m'ha agradat o no. Hauré d'esperar a properes entregues per decidir. 
Sí, ho heu entès bé, perquè sembla que aquest cas serà el primer d'una sèrie de llibres amb aquesta inspectora tan especial. Ja està bé això de tenir alguna sèrie més de casa nostra, i a sobre amb una dona de protagonista.
Un llibre ben escrit i ple de referències musicals i culturals que ens faran gaudir d'una lectura complerta.

6 comentaris:

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

tot el que he llegit sobre ell fa que sigui un dels llibres pendents de lectura. No sabia que podia ser una saga, això encara m'agrada més.

Margarida Aritzeta ha dit...

Gràcies pel comentari!!
La veu interior serà un element important de la sèrie. En una primera història no li volia donar més paper perquè tenia por que pogués donar una imatge de sonada a la protagonista... en fi, ja em diràs més endavant (quan apareguin els altres relats) si t'agrada o no :-)

jomateixa ha dit...

Un plaer que els escriptors/es passin per aquí.

Eloy ha dit...

Tots tenim una veueta interior? ;)

Eloy ha dit...

I si, el contacte amb els escriptors és fantàstic, sigui en viu o virtualment.

Sergi ha dit...

Uf, uf, sentiments contradictoris. No sabria què dir-te, alguns elements m'han encuriosit, però ja saps la meva opinió sobre la novel·la negra d'aquí... Pel títol sembla un llibre de Mankell!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...