"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

5 de febr. 2015

LA DECISIÓ DE MANPEREL de Jordi de Manuel

Un altre dels no propòsits que compliré aquest any, serà llegir autors que havia llegit només en col·laboracions. Es a dir, que els he llegit en llibres escrits per més d'un autor, com "Científics Lletraferits". En aquest cas, a en Macip l'he llegit molt, però no havia llegit res d'en Jordi de Manuel. Així que hi he posat remei. Tot i que l'Anna Maria Villalonga m'ha recomanat també les novel·les de la sèrie de Marc Sergiot, d'aquest autor, que ja he anotat a la llista de pendents.
Em feia por que no hi hagués una part massa matemàtica o científica i se'm fes pesat, però les referències més tècniques que pugui fer l'autor, són molt suportables. Això, juntament amb que els capítols són força curts i ben escrits, fa que el llibre passi bé.
Un llibre on la descripció dels paisatges, ens transportarà amb facilitat, a una freda illa on en Manperel decideix anar per allunyar-se del món durant una temporada, juntament amb la seva mare malalta. La primera correspondència que rebrà el protagonista és la notificació que ha guanyat la prestigiosa Fields Medal, per haver resolt un dels Set Problemes del Mil·lenni. Així coneixerà a el carter Kiril Botonov, un personatge que trencarà la seva solitud  i l'acompanyarà durant tot el llibre. El correu que rebrà a partir d'aquest moment el deixa una mica estorat. Una carta del seu pare, que ja fa molts anys els va abandonar i la primera d'unes cintes que aniran arribant puntualment cada setmana, i que li aniran desvetllant un misteri, que haurà d'acabar amb una decisió que pot afectar a tota la humanitat.
Una mica emprenyador això de tenir que esperar una setmana per anar sabent de que va la cosa. Us imagineu si només poguéssiu llegir un parell de capítols d'un llibre cada setmana? Això fa que, com en Manperel, també nosaltres estem intrigats per saber què és això tan misteriós, i tan important. I si voleu que us digui la veritat, el final no l'he acabat d'encaixar del tot.
El protagonista està inspirat en una persona real, el matemàtic rus Grisha Perelman.

5 comentaris:

Neguema ha dit...

M'encanta la portada, em recorda a un dels meus quadres preferits, el crit de Munch.
Pel que expliques sembla interessant, però tinc masses llibres pendents.XD

XeXu ha dit...

L'argument sembla interessant, i a més l'autor és professor de la facultat on vaig estudiar, tot i que no el vaig tenir mai. Queda per saber si aquest final fot el llibre enlaire o què. El deixarem en standby, a veure si ensopego amb ell, una d'aquelles ensopegades casualts meves que vas per la llibreria i no saps com ja tens el llibre dins una bosseta. Mai se sap, no li tanco la porta.

jomateixa ha dit...

Això de la ciència ficció, de vegades, costa d'entendre. Crec que provaré amb un dels que té d'altres gèneres :)

lescontraportades ha dit...

No m'ha quedat gaire clar en quin gènere s'emmarca la novel.la. No m'acaben d'atraure aquestes temàtiques, però m'ha semblat copsar que hi ha alguna cosa de misteri. En aquest cas, la cosa canvia. M'ho podries aclarir?

jomateixa ha dit...

És de ciència ficció.
No és que es noti massa durant el llibre, fins cap a la última part.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...