19 de gen. 2015

QUEIXALADES DE BARRACUDA de Cristina Malagelada

L'ideal quan escrius un llibre és que una editorial el publiqui, però les editorials reben tants manuscrits que no tots tenen la sort d'arribar a bon port. Ara però hi ha molts portals on es pot auto-publicar, encara que de fer-ho així, la publicitat depèn de tu mateix i del boca-orella. I els blocs devem entrar en aquest últim grup. Potser enlloc de boca-orella hauríem de dir mans-ulls? Be, el cas és que avui parlaré d'un llibre que de moment només trobareu a la plataforma Bubok o a Amazon.
L'autora, la Cristina Malagelada, és una científica lletraferida, i com de moment els que he llegit d'aquest tipus d'escriptors m'han donat bon resultat, vaig voler llegir-lo. Sempre et poden sorprendre amb descripcions com, "Quedà com un quadre de Polloc, fet de matèria grisa i eritròcits." (això descrivia un cervell escampat per la paret).
"L'Aimé treballa en una fundació que ajuda als més marginats de Manhattan. Un alt directiu d'una corporació es suïcida i deixa la seva fortuna a la fundació, en forma de bons nominals. Dos dies més tard hi ha un assalt per robar els bons i l'Aimé és atacada violentament. Arran de l’atac, l’Aimé va desgranant tota la trama que envolta la maleïda donació. L’Aimé es veurà perseguida pels directius de la corporació, que voldran recuperar la donació i amagar l'origen escabrós del producte que ha enriquit l'empresa enormement."
En el primer capítol l'autora ens comença a presentar els protagonistes. L'Aimé i en Lachlan treballen per en James, en una fundació que ajuda persones marginades. En el segon capítol coneixem a la detectiu Marco, que comença la investigació d'una noia adolescent que han matat a trets. Un assassinat amb alguns components que no acaben de quadrar. I en el tercer capítol, PAM, va aconseguir esgarrifar-me. Encara que, de fet, només s'insinua el que està passant. Però a partir d'aquí ja et té atrapada i el vaig llegir gairebé d'una tirada.
Ben escrit, amb diàlegs dinàmics, investigació i acció, en un escenari ideal per una novel·la de misteri, Nova York. Una novel·la escrita per una catalana, però que podria passar ben bé per novel·la americana. 
No és com les novel·les que publiquen ara moltes petites editorials de novel·la negra catalana, en les que predomina el que passa al nostre entorn, però crec que realment es mereixeria la seva atenció. 
((La edició de bubok i la portada, potser no són massa atraients, però quan no hi ha res més...))

4 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

El XeXu i tu us heu posat d'acord, eh? Pinta bé. Espero que aquesta científica lletraferida trobi editor algun dia!

jomateixa ha dit...

No ens hem posat d'acord. Ha sigut culpa de la escriptora, que ens ha fet picar.

Sergi ha dit...

El Salvador sap que per mi no és el mateix la detectiu Marco del NYPD, tot i no ser dels millors policies literaris que he vist, que la mossa Puigdevall de la comissaria de Sant Fruitós de Bages. I a mi, posats a llegir llibres de lladres i serenos, prefereixo els americans, que sempre són més animalots.

Una bona història, que com dius arriba a esgarrifar. Precisament en aquest capítol tres on s'insinua el que fan els 'malos', podria estar més maquillat, perquè jo ho vaig veure de seguida... i ja posa els pèls de punta.

A veure si té sort i algú li fa cas, és prou millor que les altres novel·les autoeditades que m'han donat a llegir, i una era la del bolígraf de tinta verda, que va acabar sent editada i prou reconeguda, cosa que no entenc.

jomateixa ha dit...

Totalment d'acord amb el que dius XeXu.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...