26 de gen. 2015

OFRENA A LA TEMPESTA de Dolores Redondo

Aquest llibre tanca una trilogia, però tal com acaba, segur que tindrem algun altre cas de la inspectora Salazar. Encara que potser canviant d'escenaris.
Tot i que tenen algunes coses que no m'acaben d'agradar, dels tres llibres, crec que aquest és el que m'ha agradat més. Potser per què és el que tanca, el que ho lliga tot. En aquest últim enllaça els assassinats dels tres llibres (El guardià invisible, El llegat dels ossos, Ofrena a la Tempesta). Encara que en alguns temes ha tallat pel dret, però els spoilers els deixo pel final.
Són llibres ben escrits on, tant els escenaris, com els crims o els sentiments, contradiccions, passions, pors, la tristor pels caiguts,... que viuen els protagonistes, estan descrits amb tot detall. Cosa que fa que els visquem molt vivament.
Aquest llibre segueix sent força psicòtic. El cercle es va tancant i encarant cap a una secta on les creences antigues tenen el protagonisme. No hi faltaran escenes que ens tocaran la fibra, escenes que ens regiraran l'estómac, i altres que ens trencaran el cor o ens ompliran de pena. L'autora potencia aquestes escenes i les allarga per què penetrin al lector, amb força encert, per què són situacions que no acostumen a fallar a l'hora d'atraure al lector.
He de dir també que abans de la meitat del llibre ja tenia el culpable i en poques pàgines més, bona part d'altres elements endevinats, i havent acabat el llibre vaig comprovar que tots encertats. Així i tot et dona altres sorpreses i esperes altres resolucions, que et fan seguir atent fins al final. 
Atenció, que a partir d'aquí hi ha els spoilers!
Coses que m'han agradat menys (dedicat al XeXu, que diu que no parlo mai malament dels llibres):
  • Al llarg dels tres llibres hi ha hagut un personatge misteriós que només s'ha deixat notar amb alguna trucada, algun consell, i petits ajuts (que realment no se si ajuden massa o només adornen). Però tal com acaba el llibre ens deixa entendre que potser en propers llibres la inspectora Salazar tindrà feina ajudant-lo a ell, qui sap si als Estats Units.
  • La veritat és que ens presenta una inspectora amb mètodes força personals i suposadament molt llesta, però en aquest cas està una mica encaterinada (per dir-ho finament, en Garbí potser en diria enconyada), i li passen per alt força coses que, al meu entendre, estan massa clares i tot. Per sort té un ajudant, en Jonan, que és tan o més llest que ella i la guia pel bon camí tota l'estona.  
  • Parlant de "l'encaterinament", al final del llibre, el marit li perdona tot massa ràpidament. La infidelitat, que passi bastant d'ell, constantment i en situacions diverses... Massa ràpid i fàcil, de novel·la romanticona.
  • Tot i que el cas queda tancat, hi ha qüestions que crec que no queden massa ben acabades, des del punt de vista lògic, és clar. Si ho mirem des de la màgia, bruixeria i aquestes altres facetes que també hi ha en aquest llibre, llavors potser no cal. Aquesta vessant del llibre més mitològica/màgica és el que més em costa de lligar amb la novel·la negra, però també entenc que era un element imprescindible per l'autora.
  • I l'spoiler total: la mort de la mare. Ha sigut tan ràpida, que em pensava que era un muntatge i passaria com aquelles pelis de por que al final el mort t'agafa la cama... En aquest cas hauria sigut diferent, però ja m'enteneu. Hauria quedat bé una escena d'aquestes que et penses que algú està mort i et fa un bon ensurt, i apa correm-hi tots.
Malgrat tot això, he de reconèixer que són llibres que, quan hi estàs posat, enganxen i et fan tirar endavant fins al final.

3 comentaris:

Sergi ha dit...

Així m'agrada! Fot-los canya!! En parles prou bé del llibre, però si no destaques que té coses dolentes, quan trobis un llibre rodó semblarà que estan al mateix nivell, i no. Quan parlo bé d'un llibre és que s'ho mereix, i tot i així li acabo trobant algun però.

Bé, jo aquests no els llegiré, no m'interessaven massa, però per exemple aquestes coses dolentes que cites em fan tirar enrere, perquè sé que tampoc m'agradarien a mi, no m'agrada que em donin gat per llebre!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Esperem que no torni més, tu. Ja en tenim prou i massa. Producte de màrqueting total, també en el fet que enganxi des del tòpic. Per a mi, la primera se salva. La resta, res.

Unknown ha dit...

Apa apa, canya i de la bona!! crec que els baixaré de la llista de prioritzacions. Merci!!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...