"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

15 de gen. 2015

MÉS O MENYS JO de Miquel Duran

Un llibre difícil de comentar.
L'he posat amb l'etiqueta de novel·la, però realment no tenia clar com qualificar-lo per què té un estil molt especial, amb uns detalls d'escriptura elegants i altres força originals. Com inicià un diàleg i continuar-lo narrant, cosa que fa sovint i m'ha agradat:
"- Tu compta els peus, Rosa,
que ell comptava els braços i..."
A estones és com llegir un poema, ple de metàfores, on de vegades se t'escapa el significat o li'n pots donar més d'un. On potser hauràs de tornar enrere i rellegir, per no perdre't els detalls amb que ha descrit una cosa totalment quotidiana. 
M'ha sorprès, però també m'ha agradat llegir d'una manera tan diferent.
Fer una sinopsis és difícil per què seria dir-ho tot. És com un diari on haurem de desxifrar una mica què ens vol explicar. Veurem des d'un punt de vista molt personal i especial la seva família, amics, relacions. L'argument és dispers fins al final on va lligant les peces i on s'aproxima més al que seria una novel·la. Té poc més de 160 pàgines, cosa que està bé. Crec que amb aquest estil d'escriptura cansaria un llibre massa extens.
Des d'un principi m'ha traspassat una sensació de tristor, potser per la musicalitat i aquest aire poètic que acompanya el que va explicant, potser per què mirant-m'ho una mica des de la mare, em sabia greu algunes coses que deia. Poc a poc sembla que anem deixant aquesta sensació, quan comença a explicar situacions més favorables per al protagonista. Encara que el final és força emotiu.
És el primer llibre de Miquel Duran, una aposta d'escriptura arriscada i original, que ha sigut molt elogiada, però que alhora suposarà un fort repte per a l'autor de cara a futurs llibres. 
Un llibre molt especial que no m'atreveixo a recomanar a tothom.

6 comentaris:

Lau Rhead ha dit...

Hola! Tinc curiositat per veure com és però alhora em fa por que no m'agradi ja que això de donar un significat i no saber si és el correcte (encara que tots ho siguin) em posa molt nerviosa ;) De totes maneres el tindré en compte!

XeXu ha dit...

Ui, què estrany tot. A mi aquestes coses tan experimentals no sempre m'agraden. A més, penso que en gran part és màrqueting. Hi ha gent que escriu d'una manera paculiar, però a qui no es dóna aquesta importància perquè no ho necessita, els seus llibres són bons i punt. Quan es posa tan la importància en la forma, desconfio.

Carme, Quadern de mots ha dit...

La veritat és que tinc ganes de llegir-lo o si més no d’intentar-ho. Jo dic una miqueta com en Xexu, els experiments m’espanten una mica, em costa entrar-hi a no sé que hi hagi alguna cosa que realment m’atrapi. Tot el que he llegit del llibre parla d’aquesta originalitat arriscada, i n’hi ha que diuen que està molt bé. Si el trobo a la biblioteca l’agafaré.

Salvador Macip ha dit...

Estic d'acord amb el que dius. Un llibre arriscat i diferent però que aconsegueix enganxar. Recomanable.

pons007 ha dit...

vist lo vist, més o menys passo d'ell

esperverany ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...