2 de des. 2014

INFERNO de Dan Brown

No sóc massa fan d'aquest autor. Em vaig resistir una mica a llegir El Còdi Da vinci, i després n'he llegit altres però li tinc una mica de mania, encara que reconec que sap com fer que els seus llibres enganxin.
El llibre comença ja des d'un principi amb força acció. Ben aviat tindrem un mort, aquest cop no assassinat, sinó suïcidat. El destí fa que el nostre protagonista surti del pas dels seus primers problemes gràcies a una noia que casualment és superdotada. Així que en menys de cinquanta pàgines ja tenim misteri, acció i "la noia", i apa som-hi que es fa tard! Perquè el que no tenim és temps, es clar, ja que també ha començat el compte enrere.
Primer de tot vaig intentar treure'm en Tom Hanks del cap, que encara que en moltes pelis m'ha agradat, no m'havia imaginat el protagonista dels llibres igual que ell. No me n'he sortit. 
Bé, com en els llibres anteriors, en aquest també hi trobarem moltes pistes i símbols a seguir. La veritat és que em sembla una mica surrealista que puguin endevinar algunes coses de les que surten al llibre, però què sabre jo! El protagonista és una enciclopèdia i per sort sempre té algun ajudant/a molt intel·ligent. També hi trobarem molta ruta turística. Llocs, edificis, pintures, llegendes, història... explicat amb molt detall, cosa que de vegades se m'ha fet una mica llarg. 
La part positiva: l'argument. Aquest cop era tot més científic. M'ha recordat un llibre que no fa massa vaig comentar "Jugar a ser déus". La millora del nostre nivell de vida i els avanços científics fan que cada cop visquem més temps i que la Terra cada cop tingui més població i menys recursos. Un geni científic creu que, de seguir amb aquesta progressió, la humanitat no pot durar massa més de cent anys!! Per ell, el que cal fer JA, és trobar la manera de reduir el nombre d'habitants, i així salvar la humanitat. El que els protagonistes hauran de intentar, en aquesta ocasió, serà impedir que aquesta reducció massiva de població es produeixi.
El que m'ha agradat més: durant el llibre em semblava que anàvem de cap a un final força previsible, però no. El final m'ha sorprès i l'he trobat molt original.

12 comentaris:

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

A mi, per contra, m'agrada força l'autor. El llibre el tinc pendent, quant l'hi arribi el torn tornaré a passar :)

jomateixa ha dit...

La veritat és que no sé per què li tinc mania, perquè quan començo els seus llibres m'enganxen.
Segur que aquest t'agradarà força.

Salvador Macip ha dit...

Caram! No m'havien comparat mai a Dan Brown... no sé si és bo o dolent! :)

Anònim ha dit...

Jo soc molt fan d’en Dan Brown. Es com una droga, pot ser dolent i tot el que tu vulguis però enganxa molt. Enganxa sobretot per l’acció i pel recorregut turístic que fa, en especial si ja has visitat els llocs per on passen encara fa més gràcia, com és el meu cas que he passat per tot arreu on van en aquest llibre. Es cert, que aquesta vegada el final no es el típic final feliç made in Dan Brown. Per a més info CT1719

jomateixa ha dit...

En realitat Salvador, el que m'havia recordat era la temàtica de Jugar a ser deus, no la manera d'escriure (Encara que alguns dels teus llibres també tenen força acció.

McAbeu ha dit...

El vaig llegir aquest agost i em va agradar força. Coincideixo en que enganxa i, mentre que al principi és "un altre Dan Brown" (sense que això hagi de ser per força un demèrit), al final et sorprèn i en quedes força satisfet.

Anònim ha dit...

Jo ja no li faig ni cas, al Dan Brown. I mira que aquest el tinc a mà, que el té el meu pare i li ha agradat, però dels quatre que he llegit els dos últims no em van agradar gens (Conspiración y La fortaleza digital).
La referència a la catàstrofe malthusiana tampoc és molt original que diguem, ha servit d'argument en un parell de sèries de tv que recordi. Això si, els guionistes no fan anar tant amunt i avall als protagonistes com ho fa Brown.

Sergi ha dit...

La descipció que fas d'aquest llibre podria ser la de qualsevol de l'autor, del qual n'he llegit tres, si no m'equivoco. Tinc previst llegir aviat 'El símbol perdut', que volia llegir abans d'aquest, però l'he anat endarrerint, a veure si a principis d'any. L'argument d'aquest 'Inferno' sembla interessant, tan inversemblant com sempre, però és que aquest és el patró de Brown, sempre hi ha la mateixa estructura i canvia el tema. No hi ha nincú que tingui una vida més emocionant que el seu protagonista, i a més amb una noia diferent cada cop!

El debat que s'ha generat sobre l'autor és el que es genera sempre que se'n parla, alguns l'adoren perquè enganxa molt, i altres n'estan fins al capdamunt. Jo retiro més cap els primers, sense anar tan lluny. Abans de començar ja sé que hi trobaré, en això no enganya a ningú, així que si esperes trobar-te una cosa diferent a 'El codi da Vinci', no cal que el llegeixis. Si comences és que acceptes les condicions, i segur que no et decep. Acció frenètica, enigmes, fantasmades, gent superdotada i tot això. De vegades fa mandra, però quan tens ganes d'una hamburguesa, aquest és ideal. No tot el que llegim ha de ser de nobel, caram.

Núria Graell Coll ha dit...

Jo el vaig llegir l'estiu passat i em va agradar. No obstant, a mi el llibre del Dan Brown que em va agradar més és "Fortalesa Digital". I ja que hi sóc us en voldria recomanar un que vaig llegir fa anys i em va encantar: "Estat de por" del Michael Crichton.

jomateixa ha dit...

Apa, a la llista dels pendents Núria.

Lau Rhead ha dit...

Em passa el mateix que a tu: li tinc mania però jo ni tan sols vaig poder acabar El codi Da Vinci. Crec que el motiu va ser perquè era massa jove i no vaig acabar d'entendre-ho però des de llavors que vull donar-li una oportunitat però mai trobo el moment; a veure si és aviat. M'has deixat intrigada amb això del final ;)

Olga Xirinacs ha dit...

Deixant de banda l'argument, el que tenen de bo aquests llibres si t'hi deixes portar, és que omplen una bona part de les hores i no cal pensar en res més.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...