27 d’oct. 2014

QUEDEM AL ZURICH? LA TRIA

Aquesta és la meva aportació a la proposta "Quedem al Zurich" Podeu veure els enllaços dels altres participants aquí.

Arribava sempre a primera hora, així podia triar el lloc des d'on veure el màxim de taules possible i on la llum l'enfoqués per darrera. La gent que el mirés només en veuria la silueta, però no els trets definits. Demanava el de sempre i es disposava a esperar. 
Els clients anaven arribant, uns a grupets, altres a parelles, altres com ell, sols, amb la companyia d'un llibre, del diari o d'una mirada perduda. Aquells eren els que esperava. Els observava, agafava apunts discretament a la seva llibreteta, i seleccionava els reincidents. Les futures víctimes.
Temps enrere havia intentat deixar-ho, però després de la sisena víctima va assumir que allò era més fort que ell. El desig de matar l'arrastrava i negar-ho només provocava més desesperació, ràbia i més violència amb les seves víctimes. Un cop acceptat que seguiria matant, la tranquil·litat va fer que perfeccionés el mètode, i reduís les possibilitats que l'atrapessin.
Avui ja la tenia, aquest cop seria una dona. La tria estava feta. Encara que aquesta només era la primera fase. Li quedava un llarg camí abans la pogués atrapar, pogués gaudir de la tortura i l'avaluació de la resistència del cos humà. Aquell primer pas sempre li produïa una excitació especial. La tria era un principi. Es mossegà el llavi imaginant-se tot el que havia de venir després.

16 comentaris:

Sílvia ha dit...

Uoh, quin perill! Aquest podia ser el precedent del relat d'en Jp. Molt bona proposta :)

Carme Rosanas ha dit...

No, no, ja li vaig dir a Jp! No quedaré amb ell, i veig que tampoc amb tu al Zurich!!!

Quina por, aquest relat!!!!

jpmerch ha dit...

Al final ja veuràs, aconseguirem que no vulga quedar ningú al Zurich.

jomateixa ha dit...

:DD

Anònim ha dit...

Amb aquesta iniciativa ja porto recopilats una bona pila de motius per anar mai al Zurich.

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

ara més fet agafar por... ja no quedaré més al Zurich. ;)

Sergi ha dit...

Llegir tants llibres de sang i fetge, que diu la meva mare, tard o d'hora havia de donar els seus fruits. Quin personatge més inquietant, i que ben descrit. Saps què, a partir d'ara només quedaré a la Mistral...

Gemma Sara ha dit...

Doncs ho tenim clar perquè ens patrocini el Zurich, hahaha, truculent, truculent, molta novel·la negra has llegit tu, eh! :) Gràcies, al sarró!!

Gemma Sara ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Lau Rhead ha dit...

Hola! M'ha encantat! I ben certa la frase de Quedem al Zurich?jajaja que encertat! I m'he quedat amb la intriga ;) Petons!

Garbí24 ha dit...

O sigui que allò d'anar sol al Zurich i llegir un llibre.....ni pensar-hi, no.

M. Roser ha dit...

Caram, sembla que proliferen els relats de sang i fetge...
Petonets.

Núria Graell Coll ha dit...

M'agrada molt aquesta proposta. Salutacions!

xavier pujol ha dit...

Esperem que la bòfia, entremig de les recerques de corruptes, tingui una estona per detenir aquesta persona perillosa, per poder seguir prenent cafè al Zurich. Sense gotes.

Eduard ha dit...

Estava segur d'haver deixat un comentari aquí, però alguna cosa deu haver fallat (potser un assassí en sèrie l'ha esbandit).
El cas és que el que deia, bàsicament, ja ho ha dit la Gemma.Estem posant a parir el Zurich. No ens pagaran ni una canya.
Ara que el lloc en si no té la culpa. Almenys en aquest tenebrós conte que fa molta por, de la bona.

Glo.Bos.blog ha dit...

Segur que ni passa més d'un d'assassí en serie pel Zurich. Potser que quedem en algun altre lloc.
Bon relat!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...