"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

20 d’oct. 2014

EL CORREDOR DEL LABERINT de James Dashner

Avui... empatx de ciència ficció.
No se si m'ho sembla a mi o cada cop hi ha més llibres i pelis d'aquest gènere. La majoria van encarades al public adolescent, suposo que perquè en són grans consumidors, encara que no sempre de llibres, potser si de pel·lícules d'aquest tipus. Però a molts no tan joves també ens agrada el gènere.
Crec que aquest gènere és dels més difícils d'escriure, ja que s'ha de tenir la imaginació necessària per crear coses que no existeixen i fer-les creïbles. Ah! i sense que s'assemblin massa al que ja s'ha vist.
Comencem:
EL CORREDOR DEL LABERINT de James Dashner. 
La Clariana és el lloc on viuen aquests nois, n'hi ha des de dotze a més de vint anys. Cada setmana els arriba provisions i material, cada més un noi nou. Arriben desorientats, han perdut la memòria, només recorden el seu nom. Això ja fa uns dos anys que dura i per no entrar en el caos, tots tenen tasques a fer en les diferents zones. Hi ha animals, Horts, cuines, neteja... i la feina més arriscada, els Corredors. Aquests surten cada dia de La Clariana per explorar el laberint que la envolta. Per trobar una sortida. 
Aquest llibre et provoca una curiositat malaltissa des d'un principi. Perquè són allà? és una presó? és per protegir-los, de què? Quina classe de bèsties hi ha dins al laberint? hi ha alguna sortida? Què volen dir els flaixos de petits records que els protagonistes aniran tenint? És un laberint o un trencaclosques?
El millor del llibre, aquesta curiositat que t'enganxa i et fa seguir per descobrir i et fa patir amb els perills i el suspens. A estones és taquicàrdic i això fa que no puguis parar de llegir. El pitjor, dues coses. Primer: la substitució d'algunes paraulotes per altres paraules inventades pels nois. No hi he trobat cap bon motiu. Segon: que, malgrat que hem arribat a un final que no ha estat malament, la última frase del llibre és: FI DEL LLIBRE U. Cosa que vol dir que ja m'he tornat a embolicar en una altra saga!
Aquesta setmana s'ha estrenat la pel·lícula. Ara que l'he llegit, només mirant el tràiler, ja hi veig unes quantes diferències respecte al llibre. Veurem...


Altres llibres d'aquest gènere que també s'han llegit les meves filles
i els han enganxat força. Aquests probablement costarà veure'ls als cinemes, possiblement perquè els autors són catalans. I si no que li diguin a en Salvador Macip. Les meves col·laboradores i Jomateixa, encara tenim esperances de veure Ullals a la gran pantalla, o a la petita... ;D
MISIÓ FUTUR de David Nel·lo.
"He volgut que quedés constància dels últims mesos que vam ser a la Terra, aquesta és la raó del text que trobareu a continuació. en escriure'l, he escollit de presentar els fets de la manera que nosaltres, els membres de la Missió Futur, els vam viure". Amb aquestes paraules l'Ismael, el protagonista d'aquesta història, enceta el seu relat. Però què hi fa en ple desert del sud de Califòrnia aquell grup de nois i noies vinguts de tot el mon? i per què els han dit que allò era una estada en un camp de treball científic si no és veritat? en què consisteix realment la Missió Futur?



L'Àlex, un noi de catorze anys, s'escapa de casa i s'amaga en un vell teatre abandonat, on troba unes màscares antigues. En posar-se'n una a la cara, es veu transportat a un món paral·lel, la Terra d'àndoc. allà haurà d'encapçalar una missió que el durà per terres desconegudes, com el Colosseum, les Muntanyes Titàniques i el Mar dels Gahamaranan, a la recerca de les paraules màgiques que fan possible la destrucció del terrible tità Ertús.
  


ÀLIENS de Damià Alou.
Palma 1975. El darrer alè de Franco encara sura en una societat que està a punt de canviar per sempre i on quatre nois comparteixen l'afició als alienígenes i a tot allò que és paranormal. Però ells també estan a punt de canviar. Un crim absurd posarà a prova les seves lleialtats i el seu valor, i els embarcarà en uina aventura que, d'una manera o altra, els farà homes.
  

5 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

Gràcies per la menció! No perdem les esperances...

pons007 ha dit...

El llibre d’avui si que fa per mi! Ja era hora que l’encertessis :P
De fet, el tinc apuntant a la llista de pendents. Evidentment parlo del Corredor del Laberint, els altres son massa poc mainstream...

jomateixa ha dit...

Si tingués caretes en posaria alguna celebrant-ho!!
;D

XeXu ha dit...

Quina repassada. Intentaré evitar els llibres per adolescents, sobretot si són sagues, però he llegit amb interès el que expliques del Corredor del Laberint. Pinta bé l'argument i això de les paraulotes m'ha recordat a 'La taronja mecànica', on fan servir un vocabulari propi dels joves ultra-violents, la parla evoluciona ràpid, els nens del futur no poden parlar com nosaltres. Sembla que pot estar bé, però donada la meva constància lectora actual, em sembla que de moment serà que no. A veure si en un futur...

S'acosta Auri...

jomateixa ha dit...

Sí! ja ho tinc a l'agenda amb majúscules!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...