"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

13 d’oct. 2014

DESIG DE XOCOLATA de Care Santos

Vaig dir-vos fa temps que a més de ser addicta a la lectura tinc una altra addicció. Mira, només de tornar-ho a rellegir ja m'he anat a buscar un tros de xocolata. Doncs tot llegint aquest llibre em va passar el mateix, de tant en tant havia d'anar a buscar-ne un tros ben negre i seguir llegint amb aquella dolçor especial a la boca.
L'autora ens explica tres històries. El llibre té un "preludi", tres "actes", dos "entreactes" i un "finale". Amb cada narració anirem tirant endarrere amb el temps tot seguint el camí d'una xocolatera de porcellana fina, del desig de xocolata i altres desitjos que l'acompanyen. Igualment com canvia l'època també canvia l'estil amb que estan escrites, cosa que m'ha agradat força.
Els personatges estan molt ben descrits i es fan molt creïbles. He llegit en algunes recomanacions que en aquest llibre hi trobem la història de tres dones. Dons discrepo, hi ha molt més. A part de que els homes hi tenen un paper important, que en alguns casos m'ha semblat que no era pas secundari, també s'hi deixen entreveure altres històries que donarien per molt. Retalls de vides deixats anar, que només et deixen veure unes pàgines i et fan endevinar un llibre que no es va escriure.
En la primera part hi trobem un amor a tres bandes. El segon relat ens mostra que molts cops les criades eren més senyores que qui les manava. El tercer és una mica més comèdia. Totes tres històries m'han enganxat, encara que les dues primeres m'han agradat molt més que la tercera.

5 comentaris:

Bruixeta ha dit...

Coincideixo amb tu, em varen agradar molt més les dues primeres històries.

Carme Rosanas ha dit...

I jo també coincideixo... ;)

En la xocolata negra (en vaig a buscar una mica) ;D i en les dues primeres històries. I també coincideixo que els homes són també molt importants en aquestes històries.

pons007 ha dit...

Moltes vegades quan miro la tele aprofito per picar alguna cosa, només em faltaria que quan llegeixo em passés el mateix. No senyor! No correré aquest risc, que a un li agrada tenir una bona figura ;)

M. Roser ha dit...

Em sembla que l'hauré de llegir, que també m'agrada la xocolata i si es tracta d'intercalar la lectura que és un gran plaer, amb el petit plaer de la xocolata...
Petonets.

Neguema ha dit...

A mi no em va dir re de l'altre món, potser és que quan el vaig llegir no tenia una temporada massa lectora (vaig a temporades). Em va costar entrar a les històries, i quan ja m'ho començava a passar bé, va i la canviaven, i era un meeerdaaa!XD

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...