"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

26 de set. 2014

QUATRE de Veronica Roth

Pels que s'han llegit tota la sèrie Divergent, això és un caramelet, i d'aquells que et deixen bon gust. Va arribar a casa i va passar davant dels altres pendents.
Quan t'enganxes a una saga vols saber com acaba, i alhora vols que no s'acabi mai. Molts autors escriuen seqüeles i preqüeles, encara que de vegades això de voler allargar l'èxit pot sortir malament. En aquest cas, sempre des de la meva opinió, és tan o més bona la preqüela "Quatre" que la saga.
Veronica Roth ja ens diu en la introducció, que inicialment va començar la saga des del punt de vista d'aquest personatge, però que finalment la va escriure amb la veu de la Beatrice. La veritat és que a mi la protagonista no em va agradar tant com en Quatre, potser per això crec que aquest llibre és un molt bon complement de la saga.
Començava amb el dia en que, als 16 anys, la Beatrice (Tris) havia de triar facció. Aquest llibre comença dos anys abans, amb el dia previ a la tria d'en Quatre. En la primera part coneixerem millor els seus problemes i d'on venen les seves pors. Com passa de ser un noi maltractat a un home vencedor. Com madura sense que l'odi guanyi la partida. Seguiran diferents parts, amb escenes que es sobreposaran al primer llibre de la saga i el complementaran perfectament. 
Molts cops ens passa que ens queden dubtes sobre alguns dels personatges. Ens agradaria saber-ne més coses, conèixer-los millor. Amb aquest llibre l'autora ho ha aconseguit lligar a la perfecció. 
El llibre té menys romanticisme i més maduresa, més cos, més força. És curt. Per desgràcia nostra, les tres ens l'hem llegit d'una tirada i ens ha sabut a poc. L'autora va per feina, no s'allarga amb descripcions, que ja coneixem de la saga. Encara que repeteix escenes del primer llibre, ara des de la perspectiva d'en Quatre, no se'ns fan gens repetitives, semblen simplement una part del llibre que ens havia quedat pendent.
Donat que l'autora és força jove i aquests son els primers llibres que escriu, crec que caldrà estar atents al que ens pot donar més endavant. 

3 comentaris:

pons007 ha dit...

llàstima que jo no sigui una dècada més jove que sinó me'l llegia

Lau Rhead ha dit...

Hola! Encara no he llegit la trilogia però de ben segur que si ho faig aquest llibre m'agradarà llegir-lo ja que si ajuda a comprendre millor la història i a més s'hi complementa deu ser el colofó perfecte per una història de la que tant de n'ha arribat a parlar. Gràcies per la ressenya, petons!

Olga Xirinacs ha dit...

Cal donar ànims als més joves i acompanyar-los una estona en el camí, fins que es facin grans.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...