12 de set. 2014

EL JOC DE RIPPER de Isabel Allende

Aquesta autora m'agrada perquè en els seus llibres sempre hi ha molts personatges. Potser fins ara, només he comentat un llibre d'ella, però en tinc bastants, que he anat llegint al llarg dels anys. Tots tenen molts punts en comú encara que siguin de temes diferents i estiguin situats en llocs i èpoques diferents. En aquest cas però, ha fet predominar la temàtica criminal. Crec que és la primera novel·la d'estil "crim i misteri" i se n'ha sortit força bé.
Què és El joc de Ripper? Doncs és un joc de rol on un petit grup d'adolescents d'arreu del món (força diferents entre ells, cadascun amb la seva història i els seus problemes i amb aquell punt friki que els fa especials), que es dediquen a resoldre casos del Londres de 1888. Fins ara l'Amanda, que és la mestra del joc, plantejava els casos, les pistes i els entrebancs que havien d'anar resolent els jugadors. Però decideix fer un canvi, i a part d'afegir al grup un esbirro per que arribi on ells no poden (el seu avi de 64 anys), els planteja intentar esbrinar uns casos d'assassinats reals ocorreguts a St. Francisco, on viu ella i la seva família.
No us penseu pas que sigui un llibre per a adolescents. Els pares de l'Amanda estan separats, el pare és el policia encarregat dels casos i la mare és una "sanadora" que té uns pacients i amics molt estrafolaris, a part d'uns quants pretendents. Com sempre això ens portarà força personatges amb les seves petites grans històries. M'acostuma a passar en aquest tipus de llibre que fins i tot quan no estic llegint, aquestes vides escrites, em van acompanyant.
L'aurora no perd del tot la part de misticisme i romanticisme que mai falten en els seus llibres. A més també he llegit en altres comentaris del llibre que va deixant anar alguns detalls de la seva vida personal amagats entre línies. A part d'això, els casos són força intrigants i la investigació t'enganxa.
Pare i filla van investigant paral·lelament fins que finalment hauran d'ajuntar les dues investigacions en un contra-rellotge final. 
El cas es deixa anar endevinant i els sospitosos també, encara que el final sorprèn per altres motius. No vull fer massa spoiler, no llegiu això fins que l'hagueu llegit, però no puc estar-me de dir-ho. Una cosa que no m'ha acabat de quadrar és... Un Navy seal, cansat de participar en missions especials, no portaria una armilla antibales? Ja em direu si m'he perdut alguna cosa.
Un llibre molt recomanable.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Un navy seal no es treu la armilla antibales ni per fotre un clau.

jomateixa ha dit...

ja ho deia jo, ja...

Pchan ha dit...

Vaja, l'havia vist a molts llocs i l'havia ignorat, però amb aquesta ressenya m'has mig convençut.
Vagi bé:)

Mireia ha dit...

Doncs jo estic completament encallada. També és cert que no havia llegit mai res de l' Allende i vaig pensar que aquest que semblava molt diferent del que acostumava a escriure m'agradaria porto més de mig llibre i tinc la sensació que no passa res. Si més no, res del que jo esperava que passes en un llibre on hi ha una investigació pel mig. Després de 350 pàgines,sóc a dues terceres parts del llibre i encara no ha passat el que expliquen a la contraportada.
No m'està convencent gens , no descarto que sigui perquè no era el que m'esperava i no perquè no falta de qualitat

jomateixa ha dit...

La Allende és d'explicar molt sobre els seus personatges, per això s'allarga, però no pateixis que també hi ha acció.

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

El vaig llegir fa uns mesos. Allende m'encanta i crec que he llegit quasi tot el que ha publicat, però per primera vegada en va costar que un llibre seu m'atrapés. No es que no m'agrades, és que en va costar una mica entrar en la historia.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...