D'aquesta autora ja n'he comentat alguns al bloc. Els seus llibres acostumen a seguir un esquema comú i aquest no és una excepció. Potser l'únic que he trobat bastant diferent ha estat "Bessones vestides de blau". (molt recomanable)
Aquest és un dels llibres on surt l'Albirah, que vindria a ser una mena de Miss Marple però versió moderna i casada. Ens trobem amb l'assassinat d'un amic seu, el professor Lyons. Hi ha la possibilitat que hagi sigut una mena d'accident, que potser ho hagi fet la seva dona, malalta d'Alzheimer. Però resulta que el professor havia fet una gran troballa: un antic pergamí, una carta de gran valor escrita per Jesús a Josep d'Arimatea, que ha desaparegut. Així que la cosa es va complicant i els sospitosos van augmentant.
Així doncs, tot i que els casos sempre són totalment diferents els uns dels altres, en els seus llibres hi acostumem a trobar una noia independent, atractiva i soltera (en aquest cas la filla del professor), que es veu ben embolicada amb l'assassinat i que té alguns enamorats que la volen ajudar i alhora són sospitosos... de qui es podrà refiar...
He dit ja que en tinc una col·lecció? Llegir-los és com trobar-se amb un amic. No hi ha complicacions, ni estrès. Son llibres estil Agatha Christie. No us recomano que en llegiu seguits d'aquesta autora perquè llavors els trobareu massa fàcils, però algun de tant en tant és una lectura d'intriga, que distreu.
2 comentaris:
Precisament ahir la meva mare, que també té una pila de llibres d'aquesta autora, em deia el mateix que dius tu, que la compara amb l'Agatha Christie. Però per la temàtica em sembla força adaptada a l'actualitat, i amb casos de més volada. Fa ja molt temps que em ronda, així que algun dia li hauré de donar l'alternativa, pots creure que no n'he llegit cap? Pel que veig, per tu és com en Cook per mi. Va, recomana-me'n un per començar i miraré de fer-li un forat. O ja va bé aquest que dius de les bessones?
Sense dubtar-ho et recomanaria el de les bessones. Els altres els he anat llegint durant molts anys i no recordo ben bé quin m'ha agradat més, potser pel fet que tots tenen massa punts en comú. El de les Bessones Vestides de Blau, és el més diferent i segur que un dels que m'ha agradat més d'ella.
Publica un comentari a l'entrada