"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

9 de jul. 2014

DANSA AMB DRACS de George R.R. Martin

Cançó de Gel i foc 5
((Primer heu de llegir els quatre primers llibres de la saga, sinó no sabreu pas de que va))
Perquè Dansa amb Dracs? per què la Daenerys és com un imant que atrau pretendents de totes bandes? o potser qui atrau aquests pretendents són els dracs? 
El llibre s'allarga amb llegendes i històries quan el que volem és acció i com en els altres llibres, és passada la meitat del llibre quan la cosa s'accelera més. Així i tot, encara que passen moltes coses i tenim moltes respostes d'on han anat a parar protagonistes que havíem perdut i com se n'han sortit dels entrebancs que van sorgint pel camí, m'ha quedat la sensació que la cosa no ha avançat massa. En més de 1000 pàgines semblava que el joc havia de quedar una mica més resolt i em sembla que cada cop hi ha més complicacions, més escenaris, més assumptes a mig fer. 
(Per cert, he sentit a dir que Andalusia podria ser un dels escenaris que representaria Dorne a la sèrie televisiva)
En aquest llibre recuperem alguns dels nostres personatges preferits i en perdem altres de vista, però el que no es perd mai de vista és les atrocitats de la guerra. Alguns protagonistes seguiran fent-ho servir tot menys el cervell i en canvi altres ens faran grans demostracions d'enginy i intel·ligència. Encara que això no sempre és sinònim de que les coses et surtin bé.
He llegit els últims capítols mig emboirada, perquè? doncs per què l'autor gaudeix del nostre sofriment i he acabat el llibre en estat de shock. Si no fos per què ja hi estic massa enganxada no en llegiria cap més i si en els propers, que ja es veu que tardarà una mica a publicar, tot esperant que la sèrie vagi donant fruits i més fruits... Com deia, si en els propers no ho arregla... GRSHSSBBRRS!!!!

5 comentaris:

McAbeu ha dit...

És certa aquesta sensació de que en comptes de tancar assumptes el que es fa és obrir-ne de nous que també t'enganxen i que també tens ganes de saber com s'acabaran. Compartim també l'estat de xoc per les coses que passen (sobretot LA cosa que passa) a la part final del llibre i les ganes de llegir-ne els següents no m'ha disminuït gens. Se'm farà llarga l'espera fins la publicació del volum 6.

XeXu ha dit...

Com corre en Mac quan es tracta de Joc de Trons, hahaha! Sabia que el comentari existent seria ell.

Coincideixo amb tu i amb l'opinió general, l'acció d'aquest llibre s'alenteix una mica, tot passa més a poc a poc i sembla que no hi ha esdeveniments gaire importants o decisoris, però si t'hi fixes bé passen moltes coses, i a més es donen explicacions de coses incomprensibles o semi-camuflades del passat. Això em va agradar molt, fa que algunes històries lliguin més i obre noves portes que podrien ser molt interessants. Massa, podria pensar algú, però segueixo pensant que es pot seguir sense problemes, per més personatges que hi posi.

Sí, l'autor és un sàdic i ens fa patir. Quan passa LA cosa del final del llibre segur que tots hem dit i direm 'nooooooooo!', però l'autor és així. No obstant, jo tinc les meves teories, no comento res perquè si algú llegeix l'spoiler la meva vida perillaria. Sabeu que un professor de no sé on castigava els seus alumnes amb spoilers de joc de trons quan es portaven malament. Ell havia llegit els llibres i els alumnes naturalment no, els fotia la sèrie enlaire si no creien, hahaha! Doncs això, que és perillós parlar massa. Però diré un nom, i els que ja sabeu de què va podeu treure les vostres conclusions: Melisandre. Ara, he de dir que les meves teories no es compleixen mai...

Quan surti el sisè hi haurà hòsties per veure qui l'acaba primer, hahaha! Hauríem de fer un club de lectura.

jomateixa ha dit...

No tenim més remei que esperar.
A part del xoc en que ens hem quedat, ja fa uns dies que l'he acabat i els enyoro. De vegades encara em sembla que he d'anar a agafar el llibre i NO, no tinc la continuació... l'espera serà llarga, llarga.

jomateixa ha dit...

Com sempre, tens raó. Sí que passen coses i sí que es segueix bé. Suposo que a aquestes alçades ja estem acostumats a anar incorporant personatges nous i ho assimilem sense ni adonar-nos de la magnitud de tantes històries.
Normalment tiro a ser una mica pessimista, però en aquest cas (LA cosa), tampoc em resigno. M'agrada la teva teoria o qualsevol que ho pugui arreglar.
Molt divertit això del professor. Tal com està ara l’alumnat se les han de pensar totes per fer-se respectar :D

RiKanna ha dit...

Jo també tinc ganes de llegir el sisè i espero perquè el Martin no se'ns mori.
En fi, si t'interessa, tens un premi al meu blog: http://paranoiesrikanna.blogspot.com/2014/07/premio-dardos.html
Vagi bé^^

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...