NO ESTÀ ESCRIT A LES ESTRELLES de John Green

Aquesta setmana serà d'en John Green. 
Potser sembla un llibre per adolescents, però jo obriria la franja d'edat a tothom sense pensar-ho. Cosa que no vol dir que agradi a tothom. (Això no hi ha cap llibre que ho pugui aconseguir). És romàntic (no em van massa els romàntics), és trist (intento evitar els llibres tristos) i a més, la meva filla gran va dir-me, potser no l'hauries de llegir, ploraràs molt. Però ho vaig fer i el que no m'agrada d'un llibre és que sigui solament trist o romàntic o el que sigui, però sí que m'agraden els que tenen molt, els que diuen molt i aquest és impressionant en molts sentits. És de pares, de fills, d'amics, d'il·lusions i decepcions. És la vida.

El llibre està escrit en primera persona. Ella està deprimida, conseqüències secundaries de morir-se, no del càncer, segons ella mateixa, i és molt irònica. Sobretot m'ha agradat aquesta ironia que té tot el llibre. (M'agrada molt la ironia en primera persona).

"Només hi ha una putada més gran en aquest món que dinyar-la de càncer als setze anys, i és tenir un fill que la dinya de càncer." És per això, pels seus pares, que ella accepta anar a un grup de suport. Cinquena pàgina del primer capítol i jo ja tenia els ulls entelats (mentida, estava plorant, efectes secundaris de ser mare). Aquí vaig dubtar si continuar, però la ironia em va fer seguir. És el que permet agafar una mica de distància d'una història on la vida de la majoria dels protagonistes penja d'un fil. 

El grup de suport era bastant depriment, però serà allí on trobarà els amics que necessitava i la seva vida tindrà per fi més sentit. Obsessionats per un llibre sense final intentaran treure respostes de l'escriptor. La relació amb pares, amb amics i parelles, malalts i no malalts, preguntes i respostes. En aquest llibre es parla clar de moltes coses, es parla bé a estones i d'una manera irreverent, o irònica o cínica moltes altres estones. L'autor sap posar-se molt bé a la pell dels protagonistes, tant siguin adolescents, malalts, pares, noi, noia, borratxo... He trobat tots els personatges molt aconseguits.

Hi ha moltes frases que m'han cridat l'atenció, però no les he anotat per no parar de llegir. Va, una:"l'existència del bròquil no afecta de cap manera el gust de la xocolata". A la pàgina 200 diu: "En aquest món trobo que pots triar com explicar les històries tristes, i vam triar la manera divertida..." i això és el que ha fet també l'autor, ens ha explicat una història que fa emprenyar però ho ha fet d'una manera divertida, encara que no podrem evitar les parts crues o tristes, és clar. Sí que he plorat, molt, però la vida és això mateix, riure, plorar, divertir-se, emprenyar-se i només podem anar adaptant-nos a ella així com ens va venint.
La pel·lícula s'havia d'estrenar a l'Agost, però com ha tingut tant èxit en altres països, s'ha avançat i s'estrena el 4 de Juliol. Si en voleu veure el tràiler: aquí.

(Dedico aquesta ressenya a l'EVA, que no té càncer, però que també viu, malgrat que la vida li fa la traveta un cop rere l'altre, des de fa molt temps)