Els dilemes morals de la ciència.
Aquesta frase ens fa una sinopsis bastant exacta del llibre. En un comentari de la ressenya de "Científics Lletraferits" que vaig fer aquesta mateixa setmana, SM em deia que s'alegrava d'haver-me posat la por al cos. Doncs, aquest sí que m'ha posat la por al cos. També volia comentar que tant en aquest llibre com en l'anterior es cita a Aldous Huxley, del que m'he llegit "Un món feliç" tres o quatre cops en diferents etapes de la meva vida i sempre m'ha agradat moltíssim.
Bé, passem al llibre en qüestió. Jugar a ser déus és el llibre ideal per fer col·loqui, encara que no seria ben bé literari i caldria saber si alhora d'opinar seriem realment sincers o la moral popular parlaria per la nostra boca mentre per dintre pensaríem tot el contrari i en realitat voldríem aprofitar al màxim els descobriments, peti qui peti.
Els autors, Salvador Macip i Chris Willmott, plantegen temes dels que tots hem sentit a parlar però no ens acaba de quedar clar de que van. La ciència avança ràpidament, com també ho fan altres àmbits, i cal estar obert als nous descobriments, encara que fa una mica de por. O potser ens hauria de fer molta por que estiguem atrapant o fins i tot passant al davant, de molts dels plantejaments que fins ara només vèiem en pel·lícules de ciència ficció
Al principi de cada capítol hi trobem un breu relat on ens presenten una situació hipotètica sobre un tema que podria ser real, ja ara o en breu. Després, ens aclareixen paraules que ens poguessin generar dubtes i comença la part més didàctica. Des del meu punt de vista els temes estan explicats claríssimament. Hi trobem explicacions detallades, exemples de casos similars, arguments a favor i en contra... M'ha agradat molt com s'expliquen, es fan entendre molt bé.
És un llibre per llegir-lo i rellegir-lo. Un llibre que ens fa pensar molt i que dona peu a molt debat. Realment estem preparats per manipular la humanitat científicament? estem preparats per assumir tot el que això comporta? On hauria de ser la línia del que es pot permetre i el que no, qui l'hauria de marcar? La ciència és perillosa o ho són els científics? ;D
Podria haver copiat l'Epíleg, perquè expliquen molt bé el què i per què del llibre, però us deixo l'enllaç a una entrevista a la ràdio que us donarà una idea més precisa del llibre, aquí.
Si voleu veure els autors en la part mediàtica de presentacions, aquí.
Bé, passem al llibre en qüestió. Jugar a ser déus és el llibre ideal per fer col·loqui, encara que no seria ben bé literari i caldria saber si alhora d'opinar seriem realment sincers o la moral popular parlaria per la nostra boca mentre per dintre pensaríem tot el contrari i en realitat voldríem aprofitar al màxim els descobriments, peti qui peti.
Els autors, Salvador Macip i Chris Willmott, plantegen temes dels que tots hem sentit a parlar però no ens acaba de quedar clar de que van. La ciència avança ràpidament, com també ho fan altres àmbits, i cal estar obert als nous descobriments, encara que fa una mica de por. O potser ens hauria de fer molta por que estiguem atrapant o fins i tot passant al davant, de molts dels plantejaments que fins ara només vèiem en pel·lícules de ciència ficció
Al principi de cada capítol hi trobem un breu relat on ens presenten una situació hipotètica sobre un tema que podria ser real, ja ara o en breu. Després, ens aclareixen paraules que ens poguessin generar dubtes i comença la part més didàctica. Des del meu punt de vista els temes estan explicats claríssimament. Hi trobem explicacions detallades, exemples de casos similars, arguments a favor i en contra... M'ha agradat molt com s'expliquen, es fan entendre molt bé.
És un llibre per llegir-lo i rellegir-lo. Un llibre que ens fa pensar molt i que dona peu a molt debat. Realment estem preparats per manipular la humanitat científicament? estem preparats per assumir tot el que això comporta? On hauria de ser la línia del que es pot permetre i el que no, qui l'hauria de marcar? La ciència és perillosa o ho són els científics? ;D
Podria haver copiat l'Epíleg, perquè expliquen molt bé el què i per què del llibre, però us deixo l'enllaç a una entrevista a la ràdio que us donarà una idea més precisa del llibre, aquí.
Si voleu veure els autors en la part mediàtica de presentacions, aquí.
5 comentaris:
Gràcies per la ressenya! L'objectiu principal de llibre era fer pensar una mica, sens dubte, així que comentaris com el teu ens fan sentir especialment contents.
Tu em passes a davant amb la ressenya, l'autor em passa a davant amb el comentari... però què és això!
El tinc ja a punt de solfa i la ressenya vindrà en breu. Em sembla que en traurem conclusions molt similars, però em sembla que no es pot diferir gaire. Pot ser que hi hagi gent que passi completament del tema, però a poc que t'interessi com funciona el nostre món, aquest és un llibre que convé llegir, i que està molt ben explicat i amb rigor. Però bé, que ja exposaré les meves pròpies opinions. Bona ressenya, l'has retratat molt bé.
Crec que el llibre dona més peu a debatre els temes que tracta que el llibre en sí. Tot i que si no estigués explicat tant clarament, simplement el deixaríem aparcat i ja està.
Conec en Macip i la seva obra, però aquest també em faria una mica de por. Potser més que Hipnosia o Ullals
Els llibres de que parles són més de ficció, aquest és la ciència ficció feta realitat.
Publica un comentari a l'entrada